El divorci entre Donald Trump i Elon Musk, amb encreuament de retrets i acusacions molt greus, ha deixat en segon terme un altre moviment recent que també implica el magnat tecnològic i ens afecta més directament com a usuaris de plataformes digitals, fins al punt que hauria de fer-nos replantejar la manera de comunicar-nos en l'era de la IA, per poc que ens amoïni la nostra privadesa.

Un mes després de la seva detenció a París, Pàvel Dúrov, fundador de Telegram, ha sucumbit a les pressions i ha anunciat que la xarxa de missatgeria compartirà amb les autoritats la informació dels usuaris que actuïn fora de les normes d'ús de l'aplicació si la justícia ho sol·licita oficialment. En un missatge al seu canal de Telegram, Dúrov ha detallat quines mesures han pres per enfortir la moderació dels continguts que es comparteixen a través del servei de missatgeria. D'aquesta manera, tira la tovallola i dona resposta a les acusacions de les autoritats franceses, que consideren que la falta de moderació de Telegram ha convertit el servei de missatgeria en una mena de paradís per a tota mena de criminals, des de pedòfils fins a terroristes.

La recent detenció de Pàvel Dúrov, cofundador i CEO de Telegram, ha generat una àmplia cobertura mediàtica i ha encès un intens debat, especialment al voltant de la qüestió dels drets digitals, un tema sobre el qual la població en general continua estant generalment desinformada.

Quan el fundador de Telegram, Pàvel Dúrov, va aterrar dissabte passat amb el seu avió privat a l'aeroport de Le Bourget, als afores de París, no sabia que hi havia una ordre de cerca i captura contra ell a França. El CEO de Telegram, un francorus exiliat a Dubai que va estudiar francès i va aconseguir la nacionalitat francesa el 2021 per un procés "excepcional", poc s'esperava que acabaria imputat. La justícia francesa l'investiga per una dotzena de càrrecs, entre els quals hi ha la complicitat en la difusió de pornografia infantil, la comissió de crims i delictes en banda organitzada, i el rebuig de comunicar a les autoritats informacions per poder interceptar criminals. La policia francesa havia començat una investigació discreta contra Dúrov i no era públic que el buscaven per portar-lo davant del jutge.

Telegram es presenta com una aplicació "més ràpida i molt més segura que WhatsApp" perquè protegeix a ultrança la intimitat dels usuaris. Es podria pensar que això és el que ha dut el seu fundador i CEO, Pàvel Dúrov, a ser detingut a França, però la realitat al darrere d'aquesta aplicació és més complicada i plena d'ombres.

Pàvel Dúrov, fundador de Telegram, ha estat imputat per càrrecs que van des del blanqueig de crims fins a complicitat en la difusió d'imatges pedòfiles i ha quedat en llibertat condicional després de declarar durant tota la tarda de dimecres davant del jutge. El magistrat li ha imposat una fiança de cinc milions d'euros i la prohibició de sortir de França. L'empresari va ser detingut dissabte a l'aeroport de Le Bourget, a París, i dimecres que ve la justícia francesa haurà de decidir si presenta càrrecs en contra, amb mesures cautelars o sense.

La detenció del fundador i director general de Telegram, Pàvel Dúrov, aquest dissabte a l'aeroport de Le Bourget, a París, és l'últim episodi de l'enfrontament entre els estats i les plataformes de comunicació que es declaren "neutrals" a internet. Sense anar més lluny, Elon Musk, que com Dúrov clama que la seva plataforma, en aquest cas X, és un oasi de llibertat d'expressió, tampoc és del gust de molts estats –X va tancar la setmana passada l'oficina al Brasil per discrepàncies amb un jutge. Però el fet és que Dúrov, amb Telegram ha acumulat més enemics que no pas Musk, i es pot inscriure en la curta llista de persones que no agraden ni al Kremlin ni a les democràcies occidentals.