En tot aquest rebombori contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a vegades es perd de vista la qüestió principal. És a dir, que l'acusació és d'haver filtrat un correu –real i verídic–, en què un delinqüent confessa que ha estafat a Hisenda i demana un pacte per reduir la seva pena. A García Ortiz no se l'acusa de prevaricar ni d'apropiar-se de diners aliens, ni d'utilitzar el seu càrrec per enriquir-se. Cosa que, per exemple, sí que figura a l'informe del jutge contra l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, que no sols està investigat per canviar lleis per beneficiar determinades empreses sinó que a més, públicament, feia ostentació del fet que coneixia la situació fiscal dels seus contrincants, i també dels correligionaris. És a dir, revelava secrets que igualment no podia revelar, o amenaçava de fer-ho.

Divendres al matí els mitjans cobrien l’acte d’obertura de l’any judicial. És un ritual institucional on els discursos de la presidenta del Suprem i del fiscal general fan un diagnòstic de l’estat de la justícia. És un acte eminentment corporatiu i simbòlic del que el ciutadà se sent allunyat. Televisar-ho pot interpretar-se com un gest de transparència en què el poder judicial s’autoavalua, però a la vegada contribueix a accentuar aquesta aura de distància. A El rojo vivo, a La Sexta, per exemple, van mantenir un requadre fix en pantalla amb la imatge de l’entrada del Tribunal Suprem per observar amb deteniment com arribaven els assistents, com si fos una catifa vermella d’un festival de cinema glamurós. 

Que el discurs de la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, tingués només set pàgines i pràcticament no hagi retut comptes, davant del rei, de l'activitat dels tribunals de l'últim any demostra la situació d'excepcionalitat que viu aquest poder de l'Estat, immers en una tensió i una divisió incessant. La també presidenta del Tribunal Suprem ha dedicat la major part de la seva intervenció a rebutjar les "insistents desqualificacions a la justícia provinents dels poders públics", en una clara resposta als atacs de dilluns del president espanyol, Pedro Sánchez, en una jornada que estava marcada per la presència del fiscal general de l'Estat, a les portes de ser jutjat i a qui la dreta política i judicial no volia a l'acte d'obertura de l'any judicial celebrat aquest divendres a Madrid. "Si soc aquí és perquè crec en la justícia i en les institucions que la conformen. Crec en l'estat de dret, en la independència del poder judicial, en els principis de legalitat i imparcialitat. I, per descomptat, també en la veritat", s'ha defensat Álvaro García Ortiz, que no pensa dimitir ni ha dubtat en cap moment d'assistir a la cita.

Les negociacions estan molt encallades, però la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, mou fitxa per intentar desbloquejar l'elecció del relleu de Manuel Marchena a la presidència de la sala segona del Tribunal Suprem, la penal. El president del tribunal de l'1-O va deixar el càrrec quan va acabar el seu mandat, el desembre passat, i des de llavors el president en funcions de la sala penal del Suprem és Andrés Martínez Arrieta, l'integrant més veterà, que es jubila d'aquí dos anys. Ell és l'aspirant preferit del bloc conservador i la seva rival és Ana Ferrer, la candidata que impulsa el grup progressista que discrepa de la gran majoria dels seus companys amb relació a l'aplicació de l'amnistia.

El malestar de la cúpula judicial amb el govern espanyol s'ha deixat sentir aquest dijous a Barcelona. L'acte d'entrega de despatxos a la nova promoció de jutges ha reunit la plana major de la judicatura i el rei Felip VI, que han aprofitat per enviar un missatge en defensa de la justícia i del seu funcionament. Des de la taula d'autoritats, el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, ha hagut de sentir com la presidenta del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, li llegia la cartilla per l'última reforma anunciada per l'executiu per reformar l'accés a la carrera judicial i fer-la menys elitista. "El vigent sistema d'accés és democràtic, en tant que garanteix que qualsevol persona, de qualsevol procedència i origen social i sigui quina sigui la seva ideologia, pot competir en igualtat de condicions", ha reivindicat Perelló. L'executiu vol ampliar les beques a opositors i promoure que ingressin a la carrera judicial o de fiscal professionals del dret amb deu anys d'experiència, sense passar per una oposició.

Entre els set candidats inicials per presidir el nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no n'hi havia cap d'origen català. Res no feia preveure aleshores que la candidata de consens que seria el desllorigador del bloqueig seria Isabel Perelló, nascuda a Sabadell i amb part de la seva trajectòria a l'Audiència de Barcelona. Aquesta tria ha fet que per primer cop en la història de la democràcia a l'Estat, no només una dona sigui la màxima representant del poder judicial espanyol, sinó que ho sigui algú de Catalunya. El professor de ciència política de la Universitat de València (UV) i recentment nomenat director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Joan Rodríguez Teruel, que fa molts anys que estudia el fenomen de les elits polítiques a Espanya, constata en una conversa amb l'ARA que el cas de Perelló és una "excepció total" perquè hi ha una "infrarepresentació" de catalans en els cossos burocràtics de l'Estat i no són habituals els casos en què arribant al cim.

L’elecció d'Isabel Perelló com a presidenta del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) m’ha recordat molt les polèmiques sobre la recerca d'un mediador internacional per resoldre el conflicte amb l’Estat. A la nova cap de l'estructura judicial a Espanya li espera una tasca ben feixuga, la de fer de conciliadora entre dues parts de l'univers de la justícia que semblen irreconciliables. De fet, el seu nomenament neix d’un pacte entre conservadors i progressistes amb la finalitat que cap dels dos grups s'emporti una victòria clara. El govern espanyol preferia perfils més compromesos amb l’esquerra judicial, com el de les magistrades Ana Ferrer o Pilar Teso, que va acabar per retirar-se de la cursa. I els conservadors van proposar Perelló pensant que la seva vocació de mediadora –exercida diverses vegades a la seva sala del Suprem, la contenciosa– els evitaria episodis de derrota. Però si es creuen el que no és més que una suposició, la victòria dels conservadors resulta pírrica. Isabel Perelló no aixeca la veu, però sap manar. Al seu estil, amb bones maneres, i sense abandonar les seves conviccions.

Isabel Perelló tornava dels Estats Units quan es va assabentar que el ple de l’òrgan de govern dels jutges l’escolliria com la primera presidenta del Consell General del Poder Judicial. 48 hores després, aquest dijous pronunciava un discurs que havia enllestit a les quatre de la matinada i que, sense cites directes, ha fet sobrevolar l’amnistia en l’acte d’obertura de l’any judicial. "Cap poder de l’Estat pot donar indicacions ni instruccions als jutges i magistrats sobre com han d’interpretar i aplicar l’ordenament jurídic", ha deixat anar Perelló, en presència de Felip VI i del ministre de Justícia, Félix Bolaños. Un tancament de files en tota regla amb els jutges davant l’enfrontament que es viu amb el govern espanyol –i les forces independentistes– per la no aplicació de la llei d’oblit judicial en alguns casos com el de l’expresident Carles Puigdemont. L’altra gran pota de la seva intervenció ha sigut la reivindicació femenina davant la "immerescuda invisibilitat a la qual s’han vist sotmeses les dones en els diferents àmbits de la vida professional i social".

L’obertura de l’any judicial és un d’aquests actes de pompa i circumstància en què l’estat espanyol mostra les seves millors gales i la seva escenografia més solemne, carregada de medalles, punyetes i foscors del Segle d’Or. La pàtina abarrocada va adherida a la idea que brilla amb més força en aquestes ocasions, i que no és tant la d’una justícia compromesa amb els valors de la democràcia com la de la indissoluble unitat d’Espanya, personificada en la figura del cap d’estat, el rei Felip VI.

Per moltes i justificades raons, la notícia del dia és aquesta:

La magistrada del Tribunal Suprem Isabel Perelló Doménech (Sabadell, 1958) prendrà possessió aquest dimecres com a presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem. És la primera dona a ser-ho. Perelló parla català, castellà, portuguès i anglès i va començar la seva activitat jurisdiccional a Maó (Menorca), a l'Audiència de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Va viure molts anys a Galícia i va estudiar a la Universitat de Santiago. Va servir a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i a l'Audiència Nacional (1993-1994) i també va ser lletrada al Tribunal Constitucional (1994-2003). Al Suprem hi va entrar el 2009. Fonts jurídiques que l'han tractat destaquen la seva "solvència jurídica" i la defineixen com a "sensata". L'any 1984 va ingressar a la carrera judicial en la quarta posició de la seva promoció. En el seu pas pel Suprem ha coincidit amb l'actual ministra de Defensa, la jutge Margarita Robles, amb qui comparteix amistat.