Menjar sa i salvar el planeta. ¿Es poden matar dos pardals d'un tret? No és fàcil, hi ha contradiccions. Però aquest ha de ser l'objectiu. Europa fa temps que el persegueix. A Catalunya som líders en el mercat de productes ecològics a Espanya i el sud d'Europa (ens acostem al 25% del total de producció agrícola i ramadera amb segell ecològic), però en termes de consum encara ens falta molt. A Suïssa, el país que encapçala el rànquing de consum ecològic, la despesa per persona en aliments ecològics és de 437 euros per habitant i any, més de cinc vegades que a Catalunya, on ronda els 80 euros. Els Estats Units, el Canadà i Europa acumulen el 84% de la quota de mercat mundial. A Catalunya, doncs, ens falla més la demanda que la producció; per això, més d'un 30% del que surt de les nostres explotacions verdes s'exporta. Ens falta conscienciació ciutadana, però és probable que hi hagi un factor extra decisiu: les dificultats econòmiques de moltes famílies per arribar a final de mes fan que no es puguin ni plantejar accedir a productes ecològics, que són més cars. El que sí que pot fer tothom és no malbaratar menjar, pràctica que suposa un estalvi i redueix l'empremta ecològica.

Teresa Torner és una de les pageses de Catalunya amb més experiència en ramaderia i agricultura ecològica. El 1989, quan només tenia 8 anys, el seu pare, l'Abel, que tenia conreus i ramats a la Cerdanya, va decidir fer evolucionar el negoci i, de manera absolutament pionera, va passar d'una explotació extensiva tradicional a una d'ecològica. Per complir amb tots els requisits i controls d'aquest nou segell, Abel Torner, que sempre s'havia mostrat preocupat per obtenir productes naturals, sense pesticides i de proximitat, es va dedicar a comprar només llavors pures, sense millores químiques que afavorissin el rendiment de les collites, i criava tots els animals donant-los el mínim de medicaments possible.