El ministeri d'Hisenda analitza un possible ciberatac a les seves bases de dades, cosa que hauria compromès les dades personals, bancàries i fiscals d'aproximadament 47,3 milions de ciutadans espanyols. De moment, Hisenda ha assegurat que no hi ha cap indici que s'hagi produït el hackeig, encara que els responsables de seguretat del ministeri continuen treballant per descartar-lo, segons han confirmat fonts del departament que dirigeix María Jesús Montero.

La intel·ligència artificial (IA) està capgirant totes les esferes de la nostra societat, també la ciberseguretat. L'ús d'aquesta tecnologia fa que cada vegada els enganys cibernètics siguin més creïbles, automatitzats i difícils de detectar, ja que els ciberdelinqüents la fan servir per crear estafes i campanyes de suplantació d’identitat basades en textos, veus o vídeos pràcticament indistingibles del contingut legítim. "Tothom pot convertir-se en víctima d’un frau o d’una suplantació d’identitat", adverteix la directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero. Davant de les noves amenaces, defensa que la millor manera de protegir-se és reforçar la prevenció.

El motiu pel qual els ciberespies trien Barcelona no és gaire diferent del que mou més de dotze milions de turistes cada any a la capital catalana, segons dades de l'Ajuntament. "¿Necessites una injecció de vitamina D sense acabar amb cremades per culpa del sol? Al gener Barcelona sol ser assolellada i agradable!" I què dir del menjar: "Has guanyat quilos de més després de Nadal? Encara no toca fer exercici". Encara que ho pugui semblar, no són frases extretes d'una agència de viatges ni de l'oficina d'atenció al turista de la ciutat, sinó que és la manera que han fet servir els organitzadors d'una trobada secreta de ciberespies per promocionar-la. La reunió se celebra aquest dimecres a l'Eixample i només els assistents saben on. Tot és molt clandestí, perquè el contingut de les trobades serà especialment sensible.

La consultora en ciberseguretat i reputació digital Selva Orejón, fundadora d'OnBranding, coneix a fons el problema de les ciberestafes. N'ajuda les víctimes a denunciar què els ha passat i a identificar els delinqüents.

N'hi ha que es veuen a venir, com el missatge d'un número particular que diu que és Correus i que no s'ha pogut entregar un paquet quan no has comprat res. O l'SMS amb el remitent d'una entitat bancària que diu que han accedit al teu compte tot i que no en tens cap en aquell banc. Però n'hi ha que no les esperes. El Xevi feia temps que es volia comprar unes vambes Saguaro i li va aparèixer un anunci a Instagram. L'enllaç el va redirigir a una pàgina calcada a l'oficial. Les va comprar i mai les va rebre. Només els 8 primers mesos de l'any, fins a l'agost, s'han registrat 54.000 ciberestafes a Catalunya. Són 225 cada dia, nou cada hora, una cada sis minuts. I això que moltes, com la del Xevi, mai s'arriben a denunciar i, per tant, no queden registrades.

La nova inseguretat a l'Estat, amb Catalunya inclosa, està feta de narcotràfic, delictes d'odi i ciberdelictes. En la seva memòria anual, la Fiscalia dibuixa un panorama preocupant. Amb aquests tres eixos delictius, la sensació que dona és que l'evolució de la delinqüència és molt ràpida i que les forces de seguretat van molt per darrere a l'hora de combatre'ls. Estan proliferant de manera escandalosa les narcollanxes, molt presents a l'estret de Gibraltar i cada cop més també a Catalunya, on la marihuana està experimentant un "augment incansable", segons el ministeri fiscal. I el mateix es pot dir dels delictes d'odi, que sobretot són de racisme i xenofòbia, seguits de les vexacions per l'orientació sexual i la identitat de gènere. Tant el narcotràfic com els delictes d'odi estan penetrant cada cop més en la nostra realitat social i econòmica. Les màfies les tenim cada cop més a prop i els nous populismes d'arrel feixista també s'estan infiltrant cada cop amb més facilitat en les mentalitats.