Sota la forma de presumpte documental d’investigació, Marc de la Varga s’ha inventat un relat de presumpta autoficció en què res és el que sembla. Una història hereva, sens dubte, de l’anterior creació del dramaturg, El niño de la tele, estrenada a la mateixa Flyhard fa vuit anys, en què retratava la vivència de Rubén Ramírez, un nen que als dotze anys va conquerir l’èxit a les televisions dels anys noranta amb les seves imitacions. Un èxit que va desaparèixer amb la mateixa rapidesa que havia aparegut.