Quan va començar el conflicte amb l’Iran, vaig advertir que l’impacte sobre els mercats probablement seria una qüestió de dies. I, amb la informació que teníem aleshores, era una lectura raonable: tant els inversors com els analistes (com jo) esperaven un conflicte curt. La realitat, però, és ben diferent.

M’agradaria poder tancar aviat aquesta sèrie sobre l’Iran i la nostra butxaca. Però la realitat és tossuda: com més s’allarga el conflicte, més profundes poden ser les conseqüències econòmiques. De moment, hi ha algun respir. El preu del combustible ha caigut prop de 20 cèntims per litre després de la rebaixa de l’IVA (després de tocar els 2 euros). Un gran encert per part de l’administració.

Un dels efectes més immediats de la guerra a l’Iran és l’encariment de les hipoteques. A primera vista pot semblar que una guerra llunyana no té relació amb la quota mensual d’un préstec hipotecari, però l’índex de referència de la majoria d’hipoteques variables, l’Euríbor, manté una elevada correlació amb els tipus d’interès, és a dir, amb el cost dels diners.

Podríem pensar que el conflicte bèl·lic a l’Iran ens queda molt lluny i no ens afecta directament. Però res més lluny de la realitat. Aquest tipus de conflictes tenen conseqüències econòmiques globals i, en aquest cas, una de les principals és l’augment del preu d’una matèria primera clau: el petroli. Quan el petroli s’encareix, també s'encareix el combustible —cosa que probablement ja heu notat— i, en conseqüència, acaben augmentant molts altres preus de l’economia. De fet, aquest context pot tornar a generar inflacions del 4% al seu preu actual.

El tema de la setmana ha estat la regularització de mig milió d’immigrants. Tot i que pugueu pensar que no és un tema econòmic, és una qüestió present en totes les meves classes d’entorn econòmic.

Les festes de Nadal i el mes de gener representen un pic de despesa familiar molt elevat. Davant d'aquesta realitat, la clau no és només haver-ho planificat, sinó aprofitar l'inici de l'any per establir un pressupost mensual sòlid. Sovint ens diuen que retallem les "despeses formiga" –com el cafè al bar–, però l'objectiu no és privar-se de petits plaers, sinó gestionar millor les grans xifres. Per millorar la nostra salut financera només hi ha dues vies: augmentar els ingressos o reduir les despeses.

L’última setmana ha estat molt dolenta als mercats americans, i també als globals, tot i que per a ningú ha estat una sorpresa. El 2025 és un dels millors anys en borsa des de la crisi del 2008, i és normal que en algun moment arribin correccions. Sovint es diu que les caigudes són sanes perquè permeten continuar pujant amb més solidesa.

Aquesta setmana els autònoms han estat els protagonistes del debat polític i econòmic. La causa? Una proposta del govern espanyol per apujar les quotes que paguen a la Seguretat Social (SS) durant els pròxims sis anys. Aquest cop, han aconseguit un fet ben estrany: posar d’acord tota l’oposició en contra seva. La veritat és que la xarxa s’ha omplert de fal·làcies, així que posem-hi una mica de llum.

Segons l’INE, el preu de l’habitatge ha crescut un 12,7% en l’últim any. Lluny de ser una sorpresa, és el resultat d’una falta d’oferta amb una demanda que no para de créixer. El 2023 es van concedir llicències a l’Estat per construir 107.934 habitatges nous. Només durant el segon trimestre del 2025, la població ha crescut en 119.811 persones. Si ho extrapolem anualment, el creixement de població multiplica per cinc l’oferta nova d’habitatge. Aquí hi hem de sumar la demanda de la població ja existent amb les segones o següents residències, els no residents, etc.

Molta atenció amb les targetes de crèdit que no acabem de pagar mai. S’anomenen revolving i es caracteritzen per permetre fer petits pagaments mensuals fixos o d’un percentatge del total. El gran problema és que per moltes quotes que paguem, sembla que el deute no es redueix o encara més, segueix augmentant. Per què?

L’Euríbor s’apropa al 2%. Qui ho hauria dit al mes de gener! Les turbulències econòmiques i les polítiques de Trump feien preveure un repunt de la inflació, dels tipus d’interès i, en conseqüència, de l’Euríbor, que hauria encarit encara més les hipoteques. Ara bé, els girs de guió han provocat que l’Euríbor estigui en mínims dels últims 3 anys.

En quatre mesos, quan tot semblava que l’euro i el dòlar tindrien el mateix valor 1 a 1, el dòlar s’ha enfonsat fins a prop dels 1,15 euros. Encara que sembli que ens agafa ben lluny, té diverses implicacions per a nosaltres i podem dir que, per un cop, hem guanyat poder adquisitiu.

100 euros l’any 2000 equivalen a 40 euros l’any 2025. Així començàvem La butxaca la setmana passada amb la hipòtesi que només amb la inversió som capaços de mantenir el poder adquisitiu i, per tant, fer front a la inflació. Molts perfils ens diran "No tinc ni idea d’invertir en borsa i hi ha risc" com a argument per descartar-la. Ara bé, ¿i si volem assolir risc en les nostres inversions? Caldrà escollir una part de renda fixa (deute d’empreses i estats) i una altra de renda variable (borsa).

Les dades són terribles. Segons l’associació financera Asufin, només el 14% de les hipoteques concedides són per a una primera residència, i el 56% es fan servir com a inversió. És més, prop de la meitat de les compravendes es realitzen sense cap tipus de préstec. Com a pagadors d’hipoteques, què podem esperar els pròxims mesos?

La nova llei de l’habitatge ha reduït lleugerament el preu dels lloguers, però alhora també ha provocat que l’oferta de lloguer s’enfonsi. Segons Fotocasa, prop del 20% dels propietaris no volen llogar la seva propietat per por que no els abonin les rendes corresponents. A més, s’està plantejant una "vaga de lloguers" per tal de posar pressió en deixar de pagar les quotes corresponents. En aquest context, ¿el propietari pot assegurar-se que cobrarà la seva renda?

La notícia de la setmana és Trump. Encara que ens sembli que està lluny, si aplica les polítiques que ha promès, ens afectarà de ple. Reducció fiscal als EUA i imposició d’aranzels al comerç estranger: la combinació dels dos factors acabarà en més inflació. La inflació, que ara ja és coneguda, comporta menys despesa familiar i menys marge per les empreses. A la vegada, els organismes monetaris internacionals mantindran els tipus d’interès elevats per tal de frenar-la, fet que pot acabar en una recessió.

Entrepà de pernil, suc i cafè a 15,95€. Aquest acostuma a ser el preu més habitual per un esmorzar en aeroports o estacions de tren. Consumir qualsevol producte un cop passat el control de seguretat acostuma a ser fins al triple de car que en un bar o restaurant convencional. Podríem pensar que la cafeteria triplica també el seu marge, però això està ben lluny de la realitat. 

Fa uns dies parlàvem de la necessitat d’un debat sobre les pensions i la conclusió seria clara: en un futur, caldrà complementar els nostres ingressos. Segons el Banc d’Espanya, el 92% de les persones de més de 65 anys són propietàries d’un habitatge, i el 60% disposen d’una segona residència. Amb aquesta radiografia del mercat, com podem complementar els nostres ingressos de la jubilació, a part del lloguer tradicional?

Després de molts mesos anunciant que els tipus d’interès baixaran, durant l’estiu han començat a reduir-se. Aquesta és només la primera de les múltiples caigudes que vindran, això sí, de forma sostinguda en el temps. Que els tipus baixin implica un estalvi per al finançament, però, a la vegada, una mala notícia per als productes d’inversió més segurs.