Les entitats en defensa de la llengua catalana, amb Òmnium i Plataforma per la Llengua al capdavant, es preparen per a una sentència del Tribunal Constitucional (TC) que desmunti la resposta legal que es va construir en l'anterior legislatura, amb un ampli consens, per evitar la imposició del 25% de castellà a les escoles. El 2022, en època del govern Aragonès, es va aprovar un decret llei que evitava l'aplicació de percentatges lingüístics a l'ensenyament (amb la majoria independentista d'aleshores) i una llei, que en aquest cas també va comptar amb el vot favorable del PSC i els Comuns, que situava el català com a llengua vehicular i deia que l'ús de llengües oficials s'havia d'adaptar a la realitat sociolingüística de cada centre educatiu. La llei sembla que passarà el filtre del Constitucional, però no el decret llei, que era més explícit en el rebuig a la quota del 25% i que podria donar peu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per mantenir la seva ofensiva.

Els intents de convertir l'escola en camp de batalla de la llengua fa anys que duren. Entitats minoritàries, amb el suport del nacionalisme espanyol de la dreta i l'extrema dreta, han aconseguit judicialitzar i enverinar el debat. Han sembrat la llavor de l'enfrontament. Cal dir, però, que a la pràctica han tingut un seguiment social exigu. Perquè la realitat és la que és i, per moltes distorsions mediàtiques que es difonguin, la llengua socialment feble, especialment entre els joves, és el català. Per tant, és la que necessita un impuls especial, una discriminació positiva que va donar peu als inicis de l'autogovern al pacte per la immersió lingüística basat en la idea de fer-la llengua vehicular prioritària de l'ensenyament, necessitat que no només es manté, sinó que fins i tot avui és més imperativa que fa quaranta anys.