“No oblidem que, malgrat que ens pesi, nosaltres també som animals i necessitem una natura en bon estat per viure”. Ho escriu el fotògraf Màrius Domingo, autor del cartell del Festival Terrer d’aquesta edició, que ja enfila la recta final. Les seves imatges mostren algunes de les aus que habiten el Priorat. No és casualitat que un dels tastos que s’ha organitzat en el marc del Terrer, ara que el vi s’hi ha inserit de forma definitiva, parli de conservar el paisatge i afavorir la biodiversitat. L’enòloga Ester Nin (Celler Nin Ortiz, Porrera) posa una condició al director del festival, Blai Rosés, per acceptar la proposta que li fa, que tingui lloc a la Cartoixa d’Escaladei. “Venim a explicar-vos la biodinàmica a casa nostra”, diuen humils, ella i Carles Ortiz. “I també que endevineu el que us hem servit”, afegeixen. Sota cada copa, una targeta rasca-rasca. Vins icònics de viticultura biodinàmica, de diferents regions del món, que s’aniran servint i tastant mentre despleguen el seu relat. “Les nostres plantes tenen un sistema radicular viu, ampli i profund”, etziben d’entrada.

A la plaça Major de Bellavista hi reposa Andare a zonzo, una esfera de metre seixanta creada amb ceps vells encadenats, obra de l’escultora catalana Cristina Gavilán, que hi té el taller just al davant. “És una expressió que fan servir els italians. En català seria vagabundejar, caminar sense destí”, explica. “La meva idea era que l'escultura transités pel territori al qual pertany, que el vent se l’endugués entre vinyes, que els ocells s’hi atansessin”, però alliberar-la, en els temps que corren, és certament un risc. L’escultura és conseqüència del projecte final que va presentar a l’Escola Massana de Barcelona. “Empènyer l’esfera simbolitza l’esforç del pagès, i la seva forma arrodonida parla dels cicles de la vinya i de la vida. Subtilment, també de la mort del meu pare”, revela, enllaçant sempre territori i identitat.

Aquest mes vinent, un cop acabada la campanya de la verema 2024, el Celler Dosterras, situat a Marçà (Priorat), iniciarà les obres d’ampliació del celler que van construir el 2019. Actualment, elaboren 36.000 ampolles anuals i l’horitzó està a les 150.000 ampolles, tot i que “no hi ha pressa per arribar-hi”. Són paraules de Fernando Grajales, que està al capdavant d’aquest projecte que va néixer el 2013.

“Mostrem l’austeritat i la duresa del territori, la necessitat de conèixer el lloc. És una portada en blanc que convida al silenci, a contemplar, a badar davant del paisatge, la música, el vi i el Priorat”. Neix Terrer Mgz, una revista impresa, de periodicitat anual, que vol narrar l’esdevenir del Festival Terrer. El dissenyador Gerard Joan, artífex del disseny gràfic, en contextualitza la forma: “Cal ressaltar principalment els acabats. La revista és un apèndix del festival i per això no té una imatge nova i s’articula a través de l’E icònica que identifica el Terrer, simulant un pentagrama i l’orografia”. Tirada de 4.000 exemplars i sensació que no tot està perdut en el periodisme. El paper sosté la màgia d’un territori que avui agonitza per la manca de pluja i l’espoli del riu Siurana. És una edició acurada que distingeix eloqüentment els continguts amb papers i acabats diferents.