Futur i passat són els temps verbals que conjuga la música de Rosalía. I així mateix ha estat en la banda sonora que l'artista de Sant Esteve Sesrovires ha triat per al Piromusical de la Mercè, la traca final a cinc dies de festa major a Barcelona. Del futur ha vingut Omega, la nova cançó de Rosalía, que canta amb el madrileny Ralphie Choo, un dels artistes que recull la influència de la mateixa autora de Motomami. Entre els espetecs de la pirotècnia, la delicada Omega ha sonat al cel de l'avinguda Maria Cristina aquest dimarts poc després de les 10 de la nit; és a dir, s'ha pogut sentir en primícia a Barcelona abans de l'estrena a les plataformes d'estríming. Bon detall de Rosalía, que a més a més ha col·locat altres cançons seves en el repertori del Piromusical: Despechá, amb la qual ha començat l'espectacle; la rumba Milionària, i CUUUUuuuuuute, una peça que el Sónar també va incloure en la llista de cançons que va preparar per al Piromusical de l'any passat.

La Mercè somiada de Jaume Collboni s'ha d'assemblar per força a la d'enguany. Sense incidents destacats i amb un horitzó polític a priori favorable, amb els socialistes governant alhora a l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. Un nou panorama resumit en el retrat del tradicional seguici que porta les autoritats des de la basílica de la Mercè fins a la plaça Sant Jaume. La presència de Salvador Illa com a president de la Generalitat era la principal novetat d'una comitiva en què la pista del nou escenari polític que s'obre a l'Ajuntament la donaven les absències: no hi eren ni Ada Colau, ni Xavier Trias, ni Ernest Maragall.

"Ha vingut tot Déu o què? Hi ha penya banyant-se a la platja i tot. Mireu, mireu, la penya d'allà darrere arriba fins a Andorra", bromejava el cantant d'Oques Grasses, Josep Montero, cap a la mitjanit d'aquest divendres, assenyalant una massa de públic que s'estenia per tota la platja del Bogatell de Barcelona. No li faltava raó: milers i milers de persones, tantes que fins i tot feia mitja basarda, van acostar-se a l'escenari Mediterràniament d'Estrella Damm de la Mercè per acomiadar l'estiu amb eslògans com "que sigui èpic", "vull petar-ho" i "jo gossejo sola". Després del comiat de Zoo, Oques Grasses és l'únic grup català de la dècada del 2010 que es manté dalt de l'onada, que ha convençut les generacions que pugen al ritme de la música urbana sense deixar enrere els seguidors més avesats a les trompetes d'Un dia no sé com (2012) i You Poni (2016). I amb el concert de divendres la nit, per ara el més multitudinari de les festes de la Mercè, els osonencs van demostrar que no només no han perdut gens de pistonada, sinó que, de fet, són més populars que mai.

Barcelona ha il·luminat aquest divendres l'inici de la Mercè amb un pregó que ha reivindicat la importància de recuperar la "mirada de l'infant". La il·lustradora Carme Solé Vendrell –creadora de la campanya Why?– ha estat l'encarregada de donar el tret de sortida de la festa major amb un discurs en què ha denunciat els perills que avui dia pateixen infants de tot el món i que ha cridat a combatre. Capgirant la frase que diu que l'única llengua universal que hi ha al món és el plor dels infants, Solé Vendrell ha fet una crida a "convertir aquest plor en somriures".

Arriba la festa major de la Mercè a Barcelona i, per tant, arriba també el moment d'embrutar-nos els dits amb les encasades de la pastisseria Colmena, comprar el pastís de figues de la Mercè i fer algun àpat en honor a la patrona (i que em perdoni santa Eulàlia). Repassem tot el que cal saber per no perdre's (gastronòmicament parlant) res al llarg d'aquests dies.