"Benvinguts a Catalunya, benvinguts al català!", diu el material que ha començat a repartir el departament de Política Lingüística per orientar els nouvinguts sobre la realitat lingüística del país, sobre la importància de saber català i sobre els llocs on poden aprendre'n al seu entorn més proper. El Govern vol reforçar l'acollida lingüística des del primer moment que els immigrants arriben a Catalunya i s'empadronen.

Quan falten pocs minuts per a les dotze del migdia, una vintena de persones s'aplega als jardins de Can Mantega, al barri de Sants. El grup fa bromes (en català) per trencar el gel. El fet que un grup tan nombrós faci servir la llengua catalana als carrers de Barcelona s'està convertint, malauradament, en una situació gairebé en perill d'extinció. Amb tot, el cert és que hi ha gent amb ganes d'aprendre'l, de parlar-lo o de perfeccionar-lo, tal com ho demostren els grups de conversa en català que organitza la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) des de fa anys i en diversos punts del territori.

En el vídeo més viral de Jairon Orellana es veu com el seu cap li parla castellà a l'obra ("Jairon, ¿habéis acabado allí o no?") i ell li respon en català ("Hem portat 20, 25 teules més o menys") i l’home automàticament li parla en català. Una veu en off sorneguera comenta: "Veus? He fet que parli català".

Uns cartells vermells en anglès han aparegut pels carrers de Barcelona, en coworkings i bars de te matxa. Conviden a aprendre català d’una altra manera: a l’Ateneu Barcelonès. L’entitat centenària ha creat El Club de Català per contribuir a pal·liar la manca d’oferta formativa oficial. No només ha obert les seves aules als cursos oficials del Consorci per a la Normalització Lingüística, que els ha enviat prop d’un centenar d’alumnes, sinó que té cursos propis pensats per a estrangers. La idea és no fer classes convencionals, purament lingüístiques, sinó que tinguin una aproximació cultural, amb sortides teatrals, lectures poètiques o, com diu l’anunci, open-air sessions, a buzzing book club and beers at the garden bar.

El multilingüisme és una realitat que creix any rere any al nostre país. El 15% de la població adulta catalana parla a casa una llengua que no és ni el català ni el castellà, sinó una tercera llengua o una combinació d'altres llengües. Això vol dir que hi ha prop d'un milió de persones adultes que s'han d'acostar al català des d'idiomes diferents, a banda dels que arriben amb el castellà. Un de cada quatre catalans no parla mai català, segons l'última enquesta. Que els que no el dominen integrin el català al seu repertori és una condició perquè creixin els usos del català.

Bob Pop, el presentador del programa de llengua del 3Cat Bob in translation, ha afirmat en una entrevista a l'APM que és "classista" demanar que la gent que viu a Catalunya aprengui el català. El comunicador no va llançar-se a parlar en català fins que no el va fitxar TV3.

Un vídeo de Pere Arquillué ha anat corrent aquests dies per xarxes i whatsapps. L'actor terrassenc hi convida a "un petit repte": "Mirar d'estar 21 dies seguits d'entrada parlant en català amb tothom, sigui del color de pell que sigui, és igual com vagi vestit, vingui d'on vingui; primer parlar en català amb tothom". La iniciativa surt d'una campanya que el Consorci per a la Normalització Lingüística ha anat escampant per Catalunya, i que ara impulsen també els Centres de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí juntament amb l'Ajuntament de Terrassa, d'on és natural l'actor. L'objectiu és proposar que tothom parli, "d'entrada, en català" per trencar l'hàbit de convergència lingüística al castellà perquè amb el clàssic pretext de ser ben educats s'acaba per esborrar el català de les interaccions públiques. "Jo soc el primer culpable perquè ho he fet tants i tants anys. Ho fem sense adonar-nos-en i hauríem de prendre una mica de consciència de parlar d'entrada en català", reconeix a l'ARA Arquillué. Ell no és conscient de la viralitat del vídeo perquè no té xarxes socials.

Només en aquest breu diàleg entre un jove Pasqual Maragall i Manuel Vital, la pel·lícula El 47 esmenta les llengües amb què es vivia a Barcelona i l’extraradi metropolità als anys 60 i 70. El director Marcel Barrena fa un exercici quirúrgic per no conflictivitzar ni català ni castellà i alhora oferir un retrat de la immigració espanyola majoritàriament parlat en català.

"És impossible", diu Lamine Sarr, treballador del Sindicat Manter a la botiga que tenen al Raval. Entre dilluns i dimarts ha intentat apuntar-se a un dels cursos de català que ofereix la Generalitat a tot el país a través del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), però encara no ho ha aconseguit. La web està col·lapsada i els centres obren en horari laboral, quan la majoria està treballant. Els voluntaris del sindicat han intentat ajudar a inscriure 35 persones per als cursos bàsics, però aquest dimarts (l'últim dia per inscriure's) només havien aconseguit inscriure'n dos, i tres més estan en llista d'espera. Ahir van fer hores de cua a Lleida i era "més difícil que aconseguir entrades per a un concert d’Oasis", ironitzaven a les xarxes.