Durant les últimes setmanes un seguit d’ordres i contraordres ha envoltat l’elaboració dels nous pressupostos del govern de Keir Starmer per al període de l'abril del 2026 al març del 2027. Anuncis o insinuacions d’augments d’impostos han estat retirats de manera sobtada arran de l’enuig dels diputats governamentals, que han viscut el procés amb creixent desconcert.

Jornada històrica a la Cambra dels Comuns aquest dimecres, amb la presentació dels pressupostos del Partit Laborista, per primera vegada en catorze anys després de la seva victòria electoral del juliol; històrica també perquè és la primera vegada que una dona té la responsabilitat sobre els comptes del Tresor. I perquè suposa el més gran increment d'impostos en una generació.

Hores abans de viatjar a Nova York per participar en la reunió de l'Assemblea General de les Nacions Unides, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha promès poc menys que la lluna i, de retruc, aixecar un nou país, una "renovació nacional", que pertany als ciutadans, no només a uns pocs. Potser massa ambició per a un sol discurs, el primer en el congrés anual del laborisme, ara al poder després de catorze anys d'espera. Es va allargar poc més d’una hora i va acabar amb una ovació i un entusiasme entre la parròquia reunida a Liverpool del mateix calibre que desperta Taylor Swift dalt de l’escenari entre els seus seguidors.