Aprofitant que són dies d'excessos gastronòmics, al dossier de diumenge volem posar el focus a l'abús que fem en general dels aliments ultraprocessats, una temptació en la qual és fàcil caure, però que té conseqüències. L’evidència científica associa el consum d’aquests productes a malalties amb un risc més elevat de mortalitat prematura. I aquest últim any han augmentat els estudis i també les crides dels científics perquè s'hi posi fre. Mirem què li passa al nostre cos quan en mengem, què diuen els experts, quines alternatives hi ha i quines diferències hi ha entre aliments preparats, processats i ultraprocessats.

Millorar l'alimentació de milions d'europeus tindria un impacte sense precedents en salut pública, ja que una dieta poc saludable és un dels principals factors de risc de les malalties cardiovasculars, la primera causa de mort al món. Per això, la Unió Europea vol regular el menjar ultraprocessat, és a dir, aquells aliments d'origen industrial que sovint contenen molt poca matèria primera, però molts additius i substàncies afegides, a més de sucres, greixos i sal, entre d'altres. Per exemple, els plats que serveixen les cadenes de menjar ràpid, les begudes ensucrades i les energètiques, la brioixeria, les patates de bossa i les xocolates, entre d'altres.

Fa pocs dies el fiscal de San Francisco, als Estats Units, feia història: David Chiu anunciava públicament que presentaria una demanda contra algunes de les principals companyies de la indústria alimentària a tot el món, com Kraft, Heinz, Coca-Cola, Pepsi, Kellogg's o Nestlé USA. Les acusava de produir aliments ultraprocessats, “menjar que no és menjar”, en paraules d’aquest advocat, productes “dissenyats perquè siguin perjudicials [per a la salut] i addictius”. Aquestes multinacionals els comercialitzen, prosseguia Chiu, amb l’objectiu de “maximitzar els seus beneficis” tot i saber que “fan que la gent es posi malalta”.

Aitor Sánchez García (Albacete, 1988) és dietista, nutricionista i divulgador científic. Format a les universitats d’Alacant i Granada, combina la recerca acadèmica amb una intensa tasca divulgativa a través de conferències, llibres i, sobretot, les xarxes socials, on acumula més de 300.000 seguidors a Instagram. A internet, difon continguts sobre dietes i alimentació, sense les receptes màgiques i miraculoses d'altres perfils de dubtosa base científica, però amb un missatge clar i concís que dona solucions factibles als problemes del dia a dia. Codirector del Centre de Nutrició Aleris de València, Sánchez García acaba de publicar el seu últim llibre, ¿Qué pasa con la nutrición? (Paidós), en què posa llum a l'allau de noves tendències, recomanacions i opinions sobre alimentació que, lluny de facilitar la vida de la població, generen cada vegada més confusió i desinformació.

La gran majoria de la població metropolitana de Barcelona (88,65%) viu en zones on l’oferta alimentària principal són productes ultraprocessats i amb escassa presència d’opcions fresques o saludables. Així ho alerta l’estudi presentat aquest dijous per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre els entorns alimentaris als municipis que conformen la Gran Barcelona. L’informe constata una elevada desigualtat territorial i social en l’accés a l’alimentació.

¿Heu fet mai la prova de demanar-li a qualsevol sistema d'intel·ligència artificial (IA) que us prepari el menú de tota la setmana, per exemple, per a tres persones, que els faci la llista de la compra a partir d'aquest menú i tot per un preu que no excedeixi els 170 euros? ¿Heu fet la mateixa prova dient-li que sigui baix en sal o greixos, o vegà, o per a celíacs o qualsevol altra característica que prefereixin? Us adverteixo, però, que, per aquests diners, ni s'atiparan ni menjaran la millor de les qualitats. I, els extres, si és que hi arriben, com passava abans: els diumenges, a tot estirar.