El febrer del 2000 vaig aterrar a Viena per cobrir l’arribada de l’extrema dreta austríaca al govern del país gràcies a un acord amb el Partit Popular d'Àustria de Wolfgang Schüssel. Es tractava d’una coalició sense precedents en la història de la integració europea. El Parlament Europeu va aprovar una resolució que advertia que el nou executiu “legitimava l'extrema dreta a Europa”, i països com França o Bèlgica, preocupats per la seva pròpia realitat política, van pressionar la UE per aprovar unes sancions diplomàtiques contra Viena que van quedar superades en qüestió de mesos. La ràpida erosió del consens europeu contra l'FPÖ (Partit de la Llibertat d'Àustria) de Jörg Haider ja deixava intuir, però, les profundes divisions entre les elits polítiques europees que marcaria les dues dècades posteriors. 

Herbert Kickl no és tan carismàtic com l'històric dirigent ultradretà austríac Jörg Haider, però ha aconseguit segellar una victòria històrica per al Partit de la Llibertat (FPÖ), només tres anys després de prendre les regnes d'aquest partit d'extrema dreta. L'FPÖ, fundat per exnazis el 1959, ha guanyat les legislatives de diumenge amb el 28,8% dels vots, per davant dels dos grans partits tradicionals del país: el democristià Partit Popular Austríac (ÖVP) i el Partit Socialdemòcrata (SPÖ), que han obtingut el 26,3% i el 21,1%, respectivament.