Llegim a l’ARA quines seran les ordenances que poden impedir que el Mercat de la Boqueria, conegut arreu del món, acabi sent tan autèntic com el Racó de la Polinèsia de Port Aventura, on et proposen “endinsar-te en una frondosa selva on coneixeràs aus exòtiques i indígenes”. Sí, per aquest ordre: aus i indígenes. A la Boqueria, de moment, ni aus exòtiques, prohibides de fa temps, ni molt menys indígenes, tots foragitats. Diuen aquestes ordenances que els productes elaborats s’hauran de fer “a partir d'una sèrie de productes frescos acordats, presentats a temperatura ambient o en fred, tallats o trossejats, o preparats i llestos per consumir”. És la manera d’acabar, potser, amb els poc nostrats nuggets, però és la manera, potser, de perpetuar aquells pots de plàstic amb fruita tallada a trossos.

El Mercat de la Boqueria continua buscant la via per preservar la seva funció de mercat de barri i no ser engolit com a atracció turística. Aquest dimarts l'Associació de Venedors del Mercat va avalar amb més del 90% dels vots la proposta de remodelació del mercat, que inclou la transformació física de l'espai però també una intervenció en la seva oferta. Segons l'acord ratificat pels comerciants, en el futur la Boqueria tindrà un màxim del 50% de producte elaborat i un mínim del 50% de producte tradicional.

Els paradistes són els principals damnificats per la transformació de la Boqueria; els traspassos de les parades (escassíssims metres quadrats) es paguen a milions d’euros, que acumulen determinats grups, i els que hi han treballat tota la vida pateixen una afluència massiva de turistes que ja no compren bacallà ni llobarro perquè dinaran al creuer o al restaurant de torn. Miren, fan fotos i contemplen com alguna barcelonina encara omple el carretó, però ells no hi van a comprar. I un mercat al qual no es va a comprar no és un mercat: pot ser una plaça, un decorat o un aparador, però no és viable mantenir els musclos frescos si ningú no els compra. No en va la paraula mercat ve de l’arrel llatina merx, d’on deriven el verb llatí mercari (comprar) i el nom de Mercè (gràcia o recompensa), que és la patrona d’aquesta ciutat de comerciants que va ser Bàrcino.

La Boqueria es va vestir de solemnitat per retre l’homenatge més especial que li faltava a Juanito Bayén, Pinotxo. La policia de gala, l’alcalde de Barcelona, amics íntims i també restauradors com Pere i Josep Monje del Via Veneto s’asseien en cadires col·locades en un dels passadissos del Mercat de la Boqueria per escoltar els records que n’explicaven els que el van conèixer. Al final de les glosses, l’alcalde, Jaume Collboni, entregava a la seva viuda, Carme Celdran, la Medalla d’Or al mèrit cívic, que ella aixecava amb orgull i amb el gest que alguns recordaven del dia que els amics van agafar en braços el Pinotxo, vestit de torero, i el van passejar pel mercat. Era un home que representava humilitat i esforç a parts iguals, i que tothom estimava per les seves qualitats humanes.

Ahir al matí, que baixava a Barcelona, vaig anar al Mercat de la Boqueria amb el propòsit de comprar-hi viandes. Vaig provar d’entrar per la porta de la Rambla, però hi havia tanta densitat humana que semblava el Primavera Sound. Caminar en línia recta amb una bossa a cada mà era impossible, ocupava massa amplitud. Vaig haver de posar-me de costat, com una egípcia, per travessar la massa compacta de guiris que fotografiaven la parada de llaminadures típiques del Japó. Movent les mans com si m’ofegués (una mica m’ofegava) vaig cridar la mestressa de la verduleria de l’entrada, la Vidal Pons, perquè no hi podia arribar. “Que teniu escarola de la perruqueta?”, vaig esgargamellar-me. Va moure el cap mentre intentava contenir unes dotzenes de mans que provaven de tocar el gènere. Vaig començar a clavar cops de colze i vaig aconseguir travessar fins a ella. “¿Qui sap què és una escarola de la perruqueta?”, em va dir, resignada. “¿I qui, qui compra enciams sencers per fer amanida? Ningú! Tothom, tothom compra les bosses o els brots barrejats. No poden netejar un enciam! Per Nadal, abans, de raves en teníem muntanyes! Ara no en venem ni un!”.

Barcelona vol reforçar el paper de la Boqueria com a mercat de barri. El govern municipal ha explicat aquest dilluns que planeja reformar el mercat més antic de la ciutat amb l'objectiu de preservar la seva condició de mercat de producte fresc i facilitar una millor convivència entre l'ús que en fan els veïns i el fet que sigui una de les atraccions turístiques de la capital catalana. Entre els canvis més destacats, hi ha el canvi del sostre –actualment de fibrociment–, la creació d'un nou passadís central que oxigeni l'edifici, la remodelació de les parades del peix que havien quedat obsoletes i, sobretot, la creació d'un accés més "digne" al mercat també des de la part del darrere per la plaça de la Gardunya. La previsió és que les obres –que compten amb un pressupost mínim de 12 milions d'euros– comencin el 2025 i s'acabin el 2027.