L'ús de paraules o expressions com tencar, fressa, poc que ho he fet pas, la meu mare, o me faig mal, delaten clarament l'origen territorial del parlant: l'àrea de Girona. La singularitat del parlar gironí és prou evident i acusada per atorgar-li estatus propi i delimitació territorial en el mapa de la llengua catalana, on el gironí està diluït dins el català central. Així ho constata el lingüista i advocat Miquel Gros en el seu estudi El parlar gironí: estat de la qüestió, publicat a la revista d'Estudis Romàntics de l'Institut d'Estudis Catalans aquest 2024. És en gran part a partir d'aquest estudi que s'ha inclòs el dialecte gironí en el nou mapa de varietats dialectals que s'ha presentat al festival "Posa-hi tu l'accent", que s'ha celebrat aquest cap de setmana a l'Espluga de Francolí.

L’advocat i estudiós de la llengua Miquel Gros (1970) ha fet un treball, avalat per l’Institut d’Estudis Catalans, que reivindica la inclusió del parlar gironí al tradicional mapa dialectal de la llengua catalana, on fins ara era definit com a “subdialecte septentrional de transició”. El seu estudi, que inclou enquestes pel territori, demostra que un seguit de trets del gironí s’estenen fins a la Tordera i al Montseny.