Sota la Rambla, a uns cinquanta metres de profunditat, s'amaguen litres i litres d'aigua dolça. No ho saben gaires barcelonins, però fa uns set mil·lennis el centre de Barcelona estava ocupat per la llacuna de Cagalell: uns aiguamolls de 20 hectàrees que s'estenien per on ara hi ha Sant Pau del Camp, el carrer Avinyó i la plaça de la Gardunya. Cap al final del neolític, pels volts del 4500 aC, la primera comunitat sedentària de la zona va assentar-se al voltant d'aquest llac. I amb el pas del temps, a mesura que es va anar construint la ciutat al damunt, l'aigua va quedar soterrada en bosses freàtiques.