El 30 d'agost de 1872, a l'esplanada del que ara seria el passeig marítim de Sant Feliu de Guíxols, uns 1.500 obrers assistien a un míting multitudinari. Un discurs proselitista els encoratjava a superar els temors que els impedien lluitar per millorar la seva situació laboral i a rebutjar les proclames dels capellans que condemnaven a l'infern els que s'afiliaven a un sindicat. Qui cridava a la revolució obrera des de l'estrada, en un moment en què el monopoli de la paraula era eminentment masculí, no era un home. Era Isabel Vila.