En la recta final del seu mandat de vuit anys, el rector de la UdG, Quim Salvi, rep l'ARA al bonic edifici de Les Àligues –una antiga caserna militar al Barri Vell que exemplifica la reconversió que ha fet la universitat en ple centre històric–, amb ganes de fer balanç però també amb una mirada llarga. Actualment, la UdG té fins a quatre campus universitaris a la ciutat: el del Barri Vell, el del Centre, el de Montilivi i el Parc de Recerca i Innovació a la Creueta. I a diferència d'altres universitats, s'està trobant que cada cop més estudiants la posen com a primera opció: una conseqüència directa del cost de la vida a Barcelona i les dificultats d'accés a un lloguer assequible per als estudiants. El repte del pròxim rector serà la creació del nou Campus de la Salut al límit entre Girona i Salt, on s'ha de construir el nou Trueta. Les eleccions se celebren el 27 de novembre i està previst que el nou rector assumeixi el càrrec pels volts de les festes de Nadal.

Íntegra. Aquesta és la paraula que faltava en la convocatòria del programa de captació de talent internacional María Zambrano i que va fer que el miler d’investigadors arribats a universitats d'arreu d'Espanya es trobessin que el sou que rebrien cada mes seria exactament la meitat del promès un cop instal·lats a l'Estat. En la redacció d'aquest programa d'ajuts es fixaven 4.000 euros bruts mensuals per investigador, però es donava llibertat absoluta a les universitats perquè establissin la relació laboral que consideressin amb ells. La immensa majoria van optar per fer contractes en què descomptaven la quota patronal empresarial, els diners que paga l’empresari a la seguretat social per a atur, Fogasa i formació, dels diners que Castells havia anunciat com a part de les nòmines. El resultat és que el salari que rebien els recercadors era un 32% menor respecte del promès –dels 4.000 euros, en van acabar rebent 2.200 nets–, la qual cosa va empènyer alguns investigadors a portar el cas als tribunals. Ara el Tribunal Suprem els ha donat la raó.