Què és el sensebarretisme? L’avi del Pol Obach ho explica molt bé. Als anys seixanta i setanta, portar barret estava una mica mal vist. Anar mudat, ser elegant podia fàcilment identificar-se amb ser de dretes, proper al règim franquista. I no s’estilava massa dur barret. ¿També podia significar voler aparentar, compte amb allò amb el què diran?, o potser algú podia pensar que eres ric si et veuen amb barret. El sensebarretisme, així ho anomena l’Antonio Obach, que va ser la segona generació de la barreteria Obach, al carrer del Call número 2, al fabulós encreuament de camins amb el carrer de la Boqueria, just on Avinyó es converteix en Banys Nous. El Pol, el seu net –braç a braç amb la seva germana Judit– m’explica avui tots els detalls i matisos de què vol dir portar barret, quina és la litúrgia, quines possibles històries hi ha al darrere d’aquesta peça de vestir tan especial. Els Jocs Olímpics, com en tants altres àmbits de la vida ciutadana, també van ser importants en aquest hàbit. “La gent notava les ganes de tornar a anar vestida com volia, i qui volia dur barret perdia la por o el respecte a fer-ho”, relata el Pol. També la internacionalització de Barcelona va fer, tots ho sabem, que el turisme aparegués en massa a la ciutat i els turistes són molt interessants potencials compradors de barrets.