Batusses, moments de tensió i violència per pugnes surrealistes en una manifestació formada fonamentalment per Vox, que ha fet alguns càntics directament racistes. "Moros no, Espanya no és un zoo" és un estirabot deshumanitzador abans només reduït a grupuscles xenòfobs marginals. Però el partit d'extrema dreta continua el seu in crescendo i l'ha cantat a viva veu des dels megafonistes oficials de la formació i l'han repetit els dos centenars de manifestants que hi havia rere la pancarta específica de Vox. Tot plegat en una marxa deslluïda que ha recorregut aquest diumenge el passeig de Gràcia de Barcelona sense cap força i plena d'enfrontaments interns. A més de Vox, també hi era el PP –amb Daniel Sirera i Nacho Martín Blanco– i el que queda de Ciutadans. En total, ha aplegat 1.200 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, a més de dos milers de ballarins aliens a la marxa.

Amb l'absència habitual del sobiranisme i la sorprenent del líder de Vox, Santiago Abascal, el 12 d'octubre d'aquest any era el del bipartidisme, el que malgrat les diferències sustenta pilars de l'Estat com la monarquia i l'acompanya en la jornada d'exhibicionisme de les forces armades. El govern espanyol té una ministra de Defensa, Margarita Robles, que aquest diumenge ha presenciat dempeus tota la desfilada militar, com Felip VI i les principals autoritats dels exèrcits amb lloc reservat a la tribuna principal, mentre la resta de membres de l'executiu espanyol passaven l'estona amb cares llargues o mirant el mòbil. Però aquest bipartidisme passa ara per un distanciament gegant, reflectit en una altra escena de la desfilada: el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, seia al costat de la seva homòloga al PP, Ester Muñoz, que s'ha passat tot l'acte donant-li lleugerament l'esquena i conversant amb el líder del seu partit, Alberto Núñez Feijóo.

La hispanitat ha obert un debat de fons en la dreta espanyola. En la pugna sobre la immigració, el PP vol prioritzar l'Amèrica Llatina per rebre nouvinguts, en detriment de nacions africanes o de matriu islàmica. Ha ideat el visat per punts, que premia la "proximitat cultural", i ho ha reivindicat Alberto Núñez Feijóo i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que ha dit que "la immigració hispana no és immigració". L'ofensiva obre incògnites com ara què implica la hispanitat i com pot impactar en el demos. És a dir, què és ser espanyol? L'espanyolisme mira cap als 48 milions d'habitants d'Espanya o cap als 600 milions que diu incloure la hispanitat?

Com una cantarella que es repeteix fins a l'extenuació, la manifestació espanyolista d'aquest dissabte a Barcelona per celebrar el 12 d'Octubre anava deixant anar que "Barcelona és capital de la hispanitat". Però el cert és que la capital de Catalunya no ha estat gens per la feina, ja que segons la Guàrdia Urbana només hi han assistit 500 persones, mentre que l'any passat van ser el doble, i encara eren moltes més els anys àlgids del Procés. La convocatòria de Cataluña Suma, amb el tradicional recorregut des de passeig de Gràcia fins a plaça Catalunya, ha punxat de ple, evidenciant una buidor que els militants de PP, Vox i el que queda de Ciutadans no han pogut dissimular. Malgrat les imatges clarificadores, l'organització diu calcular que hi han anat 10.000 persones.

Un reguitzell d'entitats minoritàries o sense pes real abunden dins l'espanyolisme a Catalunya. És habitual que en algunes manifestacions unionistes hi hagi més d'un centenar o fins i tot més de dos centenars d'entitats adherides, però n'hi ha moltes que són associacions fantasma que engreixen el moviment sense tenir cap mena d'incidència. Algunes com Regeneración Democrática, España Generosa, Barcelona Via Fora o Alternativa Ciudadana Progresista existeixen formalment, però en realitat estan mortes. D'altres no poden fer res per si mateixes i en necessiten d'altres, amb perfils idèntics, per tenir activitat.