El 3 de novembre del 1975 Txema Gómez tenia vuit anys. Era un dilluns normal d'escola fins que al pati es van començar a sentir crits esvalotats entre els jocs de pilota. "Hi ha hagut una explosió a la mina". Gómez va tenir una sensació estranya. No recordava si aquell dia el seu pare feia torn de matí o de tarda, però va tenir un mal pressentiment. Després d'una estona de quietud tensa dins la classe, van picar a la porta. Era un veí, també minaire, que se'l va endur a casa d'uns familiars per confirmar-li la notícia. "Em vaig fer gran de cop", diu 50 anys més tard el fill d'un dels 30 treballadors que van morir en aquella explosió de grisú a la mina La Consolació, a Fígols (Berguedà). Mig segle després, cap dels directius responsables va ser condemnat per les negligències que han detectat els descendents de les víctimes arran de l'accident.

El 3 de novembre de 1975 és una data que ha quedat marcada per sempre en la memòria de les famílies mineres del Berguedà i que ha traspassat generacions. Una ferida oberta que aquesta setmana el documental Grisú, la tragèdia de Fígols, de Manuel Pérez i emès pel Sense ficció de 3Cat, ha fet tornar a sagnar. Poc després de l'inici del torn de matí a la mina de la Consolació de Fígols una explosió de grisú, un gas que es desprèn del carbó, va posar fi a la vida de trenta miners de la comarca.