L'endemà de l'incendi que va causar dos ferits lleus, la Guàrdia Urbana ha desplegat aquest dimecres al matí un dispositiu especial per desallotjar els assentaments de barraques situats sota el pont de Calatrava de Barcelona, al costat de les obres de la Sagrera. L'assentament està ubicat a la cantonada entre els carrers Bac de Roda i Huelva. Fins allà, s'hi han desplaçat diversos agents –que coordinen l'actuació–, i també furgons dels Mossos d'Esquadra, camions dels Bombers de Barcelona, personal del Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) i dels serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona.

Si la situació no canvia, aviat la família de la Nadira [nom fictici, com el de la resta de testimonis] complirà un any a l’alberg privat Sant Màrius, derivada pels serveis socials. Hi viu amb les seves quatre filles —de 19, 16, 10 i 9 anys—, després que el seu marit arruïnés la família al casino. Després que els cops es fessin habituals a la relació. Després que la Nadira trobés la força per deixar-lo, per convertir-lo en el seu ex. Després dels judicis i les condemnes, van deixar les nenes indocumentades. Els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona allotgen, en establiments turístics, unes tres mil persones vulnerables com elles, el 41% de les quals són famílies monoparentals, amb un 92% de dones com a referents adults.

Han passat només 15 anys de la crisi financera i immobiliària que va afectar profundament la classe mitjana i treballadora espanyola, i que va deixar conseqüències importants que val la pena no oblidar. Allà apareixen els anomenats actius tòxics, immobles i solars que van perdre valor econòmic, i on allò tòxic no eren els actius (cases i solars) sinó les valoracions amb qualificacions AAA.

El ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha obert un nou expedient sancionador a una immobiliària d'àmbit estatal per pràctiques abusives contra inquilins. Dins de la investigació al sector immobiliari, aquesta és la segona vegada que Consum expedienta una companyia per indicis de possibles cobraments de comissions il·legals i per obligar els llogaters a contractar serveis no sol·licitats.

El de l'habitatge és un problema que ha guanyat protagonisme entre les preocupacions dels ciutadans en els últims anys. Uns preus cada cop més elevats per una oferta que no acompanya la demanda i un mercat del lloguer minvant i extremadament car configuren el panorama actual. I ha disparat el malestar de cada cop més ciutadans, especialment els més joves. Les administracions, que durant molts anys han deixat en mans del lliure mercat el funcionament del mercat de l'habitatge, ara tenen pressa per resoldre un problema que requereix temps: un parc d'habitatges no es fa d'un dia per l'altre. La tendència fins ara ens ha portat a uns nivells d'habitatge públic i/o protegit que ens situen a la cua d'Europa.

Aquest dimarts al matí, mentre al Palau de la Moncloa el govern espanyol es reunia amb diferents organitzacions per abordar la crisi de l'habitatge que viu Espanya, ERC ha anunciat el registre d'una proposició de llei al Congrés dels Diputats per regular els lloguers de temporada. Segons ha explicat el partit, i a falta de conèixer la lletra petita del text, es tracta d'una proposició pactada amb EH Bildu, Sumar, BNG i Podem semblant a la que van impulsar els moviments socials el mes de juny i que va acabar decaient després que Junts, PP i Vox votessin en contra de la seva presa en consideració i, per tant, d'iniciar el debat del text al Congrés dels Diputats. El document d'ERC, però, incorpora alguns canvis respecte a aquella proposició, que són els que han permès que el partit de Carles Puigdemont voti ara a favor de la presa en consideració i permeti el debat, tal com ha anunciat la diputada de Junts al Congrés, Marta Madrenas, en una atenció als mitjans de comunicació aquest dimarts a la tarda.

La intervenció pública en el mercat immobiliari és essencial per generar oferta d’habitatge assequible, abaixar preus, regular el lloguer de temporada i facilitar l’accés a l’habitatge de la població resident. Ho defensa l’economista, conseller insular, ex director general d’Habitatge del Govern Balear i actual vocal assessor especialitzat en habitatge de l’Oficina d’Assumptes Econòmics i G20 de la Moncloa, Eduard Robsy Petrus (Maó, 1976). Actualment forma part des del març dels grups de treball que estudien com regular els contractes de lloguer turístic i de temporada.