El trajo els hi queda tan malament als futbolistes i Joan Laporta improvisa tan folklòricament que et preguntes per què et fots a plorar des del sofà quan veus que al president del Barça se li escapen les llàgrimes a mig discurs davant del Gran Teatre del Liceu. Deia Johan Cruyff que "jugar a futbol és molt senzill, però jugar futbol senzill és el més difícil que hi ha". Des d'aquí sembla impossible explicar com pot ser que una cosa tan senzilla i tan banal com onze jugadors passant-se una pilota amb els peus per fer-la entrar dins d'una porteria et pugui connectar a una realitat més gran que tu. Però en el fons és, efectivament, tan senzill com això. Mentre Laporta repassa els grans moments de la història del Futbol Club Barcelona i la càmera enfoca els jugadors que hi han passat, sents que hi ha alguna cosa en l'estructura comunitària del futbol, en el fet que les coses no depenen d'un individu, sinó d'onze, que et fa entendre com funciona el món.

El Barça no és Catalunya. Però la Catalunya contemporània no s'entén sense el Barça. El conflictiu segle XX, marcat per dues dictadures i una guerra civil, ha donat peu a dotar aquesta popular institució d'una identitat extraesportiva que ha quallat en el lema "més que un club", formulat el 1968, en ple franquisme, pel president d'aleshores, Narcís de Carreras. De fet, pràcticament des de la seva fundació, l'equip es va vincular al catalanisme polític. A Catalunya, el triomf del futbol com a esport de masses va anar de bracet, a través del seu club més emblemàtic, amb l'afany de més autonomia i autogovern. I de la mateixa manera, en el moment que l'esport es professionalitzava, el Barça també es va posar en primera línia de negoci, sobretot de la meitat del segle XX ençà, a partir del fitxatge de Kubala, i fins a un present en què els números no surten i sobrevola la possibilitat que el club passi a ser una societat anònima.

Leo Messi no assistirà a la gala del 125è aniversari del Barça. Segons ha avançat Mundo Deportivo i ha confirmat l'ARA, el davanter argentí té altres compromisos a l'agenda i no serà presencialment a l'acte que el club de la seva vida organitzarà divendres que ve, 29 de novembre, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. No es descarta, però, que participi de la cerimònia amb algun vídeo o connexió a distància.

"Un dimoni vestit del Barça", "Sembla que hàgim fitxat La Cosa", "L'ha dissenyat un perico venjatiu" o, simplement, "És molt lleig". Com passa sempre que un artista presenta una creació rupturista, les crítiques estan a l'ordre del dia. I es magnifiquen amb les xarxes socials. És el que ha passat amb el cartell del 125è aniversari del Barça, obra de Miquel Barceló i presentat en societat aquest dimarts.