Armani ja és història. Amb la mort de Giorgio Armani, el món de la moda s’acomiada d’un dels grans noms del segle XX. Casa seva feia anys que no era al centre de l'huracà creatiu, però seria impensable explicar la moda contemporània sense la seva empremta. Armani forma part d’una generació irrepetible de creadors italians –Gianni Versace, Franco Moschino, Gianfranco Ferré i Dolce & Gabbana– que van aconseguir que, per primer cop, Itàlia esdevingués un pol de referència mundial. Avui resulta natural mirar cap a Milà per detectar-ne les tendències, però és gràcies a aquesta fornada de dissenyadors que aquesta revolució es va produir. Dins d’aquest grup, Armani va optar per una via pròpia i diametralment oposada a la de Versace: mentre aquest sublimava el barroquisme kitsch, l’ornament ostentós i la sexualitat explícita, ell encetava un camí d’essencialitat, línies netes i sofisticació continguda que escriuria el primer capítol del minimalisme que dominaria les dècades següents.

Giorgio Armani, un dels noms més emblemàtics de la moda, ha mort aquest dijous als 91 anys. “Giorgio Armani ha mort en pau, envoltat dels seus éssers estimats, després de treballar fins als seus últims dies. Va ser un precursor, estenent la seva visió de la moda a tots els aspectes de la seva vida”, diu un comunicat difós pel grup de moda.

Aquests dies a Sabadell es pot visitar una de les millors col·leccions de moda catalana del segle XX gràcies a la Fundació Antoni de Montpalau. Es tracta de la mostra Sabadell teixeix, que es pot veure a l’Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. A l'arribar a la sala molta gent pregunta qui era l’Antoni. ¿Un industrial del tèxtil o un dissenyador? Doncs no, és el protagonista de la novel·la Històries naturals de Joan Perucho, un científic que acaba buscant vampirs. Com ha acabat aquest nom a la fundació que té més peces de roba de tot l’Estat, amb més de 18.000 vestits? És humor sabadellenc. Anna Maria Casanovas, la presidenta de la Fundació, i Josep Casamartina, el director, són lletraferits i van proposar aquest nom demanant permís a la viuda de l’escriptor. A la ciutat que va veure néixer la Colla de Sabadell o el cantant Albert Pla, tot és possible. També que un caçador de vampirs del segle XIX acabi donant nom a una fundació.