La fusta del castanyer es caracteritza perquè és força dura, lleugera i perquè pot estar a la intempèrie. Com que els troncs d'aquest arbre no es fan gaire gruixuts, no és gaire comú en el món de l'arquitectura. En canvi, té moltes possibilitats: amb una màquina que redreça els troncs i unes juntes metàl·liques que els subjecten formant una malla, es pot arribar a fer la coberta d'un poliesportiu de més de 20 metres de llum, tal com demostren els arquitectes Vicente Guallart i Daniel Ibáñez, els directors d'un projecte de recerca de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), els fruits del qual es poden veure a la nau Oliva Artés de Barcelona fins al 16 de novembre en una exposició titulada ForestED - Del bosc a l'edificació. "Aquesta exposició dona idees a altres dissenyadors o ajuntaments que es vulguin comprometre. Hi ha altres exemples d'aquestes estructures com casernes de bombers", explica Guallart, que també és l'autor amb Ibáñez d'un bloc de pisos de fusta al carrer Lola Iturbe de Barcelona que és dels més alts de l'Estat.

L'arquitecta canadenca Alison Brooks va néixer a Toronto el 1962. Es va traslladar a Londres el 1988 i hi va fundar un estudi propi el 1996. Al llarg de la seva trajectòria, a més del Canadà i el Regne Unit, ha construït a Suècia, Itàlia, Alemanya i Austràlia, i té projectes en curs a Noruega i Taiwan. A més, és l’única arquitecta del Regne Unit que ha rebut els tres premis més prestigiosos del país per obres realitzades: el RIBA Stirling, l'Stephen Lawrence i la Manser Medal. Brooks és a Barcelona com una de les protagonistes d'un dels documentals de la nova edició del festival de cinema d'arquitectura Barq, Forested future. Restaurant la nostra relació amb el món natural (dijous als cinemes Girona a les 18 h), dirigit per Petr Krejčí, amb el patrocini de l'American Hardwood Export Concil (AHEC). A més, farà una xerrada a l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (Iaac).

Fa cosa de mil anys, a la Catalunya medieval que emergia de l’Europa carolíngia es fundaven monestirs, que aleshores representaven la modernitat del saber i de l’economia. Eren franquícies de coneixement i de repoblació, sota l’empara de la bel·ligerant ideologia cristiana en lluita amb l’Islam. Fa dos segles, vam veure la florida d’indústries en el marc d’un capitalisme expansiu, també seguint el rastre dels països més dinàmics nord enllà. Avui, el que toca és la creació de centres de recerca lligats a tecnologies punteres, com els que s'acaben d'anunciar: el de xips i el d’intel·ligència artificial, igualment motors de saber i de riquesa. També aquest impuls ve d’Europa.