Tot canvia al voltant d'Isabel Sánchez-Arán quan baixa cap al fons del mar. Les llums, la temperatura i la pressió. "Quan baixes sempre tens por, és un mecanisme que tenim per seguir vius", explica. Però no pot evitar baixar més i més metres només amb la força dels seus pulmons, sense bombolla d'oxigen. Aquests dies la Isabel intentarà ser una de les primeres dones a trencar la barrera dels cent metres en apnea. És a dir, cent metres aguantant la respiració.

Isabel Sánchez-Arán (Elx, 1984) viu enamorada del mar. Quan era jove, el mar era un espai de llibertat. Després va ser també una feina quan va fer-se monitora de submarinisme. I ara, alguna cosa més: és la gran especialista espanyola en apnea, la immersió a pulmó lliure. A nivell competitiu, es pot fer a les piscines o al mar. Les especialitats de profunditat es fan al mar i consisteixen a descendir verticalment la màxima distància possible seguint un cable guia, amb aletes o sense. A la piscina es pot fer amb dues aletes, una sola aleta gran o sense, fent el màxim de metres. O es pot fer l'estàtica, on es tracta de passar el màxim de temps sota l'aigua. Sánchez-Arán les practica totes. Ara fa anys que viu a l'Estartit (Baix Empordà), on compagina la competició amb la feina de monitora al Club d'Apnea La Caretta amb la seva parella. Fa pocs dies va guanyar la seva primera medalla a un mundial de la disciplina a Grècia, un bronze a la prova de pes constant sense aletes, una de les més exigents tècnicament.