El malson de Rousseau s’ha fet realitat: adeu a la bondat i la justícia. El filòsof que va escriure una obra política encaminada a eliminar les desigualtats entre persones i a fer possible una llibertat individual respectuosa amb els altres entraria en una depressió absoluta en el món trumpista actual. En poques dècades hem passat del "fem l’amor i no la guerra" a exhibir orgullosament l’odi a la diferència. La identitat (les identitats: individual, nacional, religiosa) ha deixat de ser una invitació a conèixer l’altre per convertir-se en una dura cuirassa protectora. El Rousseau madur ja va patir la intolerància que avui s’ha fet omnipresent.

Està assassinant la democràcia Trump? Estem assistint a un crim en temps real? D'aquí a unes dècades ens caldrà un Carles Porta historiador per dilucidar la trama fosca? Encara som a temps d’evitar la tràgica mort? Posem llum a la foscor. I quina millor llum que la que van projectar Voltaire, Rousseau, Diderot, Montesquieu i companyia fa tres-cents anys, durant el Segle de les Llums, quan ens van ensenyar el goig de raonar, pensar i sentir en llibertat, quan ens van insuflar confiança en el progrés i la ciència.

Al contrari que la majoria dels seus contemporanis, el filòsof Jean-Jacques Rousseau, davant la clàssica dicotomia entre estat salvatge i civilització, mostrava una clara predilecció per tot el que era previ a qualsevol organització en societat. Defensor del concepte del bon salvatge, el pensador creia fermament que l’ésser humà, per naturalesa, era bo, lliure i virtuós, i que era justament la vida en societat el que el corrompia i li despertava els vicis de la riquesa, la fama o l'enveja, focus de conflictes i desgràcies.