"He col·lapsat intentant fer problemes d'Innovamat amb la meva filla"; "Innovamat fa difícil el que abans era fàcil"; "Els alumnes no tenen assolits conceptes bàsics i s'atabalen sumant". Aquests són només alguns dels milers de comentaris que s'han fet a les xarxes socials des que l'any 2017 els materials de l'editorial Innovamat van començar a aterrar a les aules de matemàtiques de Catalunya. Ara, vuit anys després, els mètodes de l'empresa catalana es fan servir en més de 800 escoles i instituts de Catalunya –aproximadament a un terç dels centres–, i arriben a gairebé 200.000 alumnes entre primària i ESO.

Andreu Dotti Boada (Vacarisses, 1994) és el cofundador d’Innovamat, una organització de didàctica de les matemàtiques que actualment dona servei a més de 21.500 docents de 2.300 escoles en 8 països.

Va anar a l’Escola Pau Casals, la pública del poble. “Odiava anar a l’escola. Tenia molta ansietat. Quan s’acostava el mes de setembre no podia dormir a la nit. No vaig aprendre a llegir fins a segon de primària, quan em van diagnosticar dislèxia i TDAH. De petit costa molt entendre què vol dir això. I jo automàticament vaig pensar que era tonto”.

]]>

"És una manera molt diferent de com ens ensenyaven a nosaltres les matemàtiques, per tant, has d'assumir que pràcticament no pots ajudar els teus fills i has de posar tota la teva confiança en l'escola. Ara bé, tant el meu fill, que ara ja fa secundària, com la meva filla, que està a primària, s'han mostrat molt motivats a l'hora de fer matemàtiques amb aquest mètode, en part, per la gamificació de la seva apli. Personalment, com a aprenentatge crec que és molt millor que el que jo vaig rebre i pel que fa als resultats acadèmics en tots dos casos han estat bons", explica l'Anna, que és mare d'una nena que estudia 5è de primera i d'un noi que fa 4t d'ESO en un centre concertat de Barcelona.

]]>