<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - colons]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/colons/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - colons]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Les franceses que van enviar a Amèrica per casar-se amb colons desesperats]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/franceses-enviar-america-casar-colons-desesperats_1_5414690.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d696e1f9-519c-499d-891b-6c27f051b673_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Julia Malye (París, 1994) va publicar el seu primer llibre,<em> La fiancée de Tocqueville</em>, quan tan sols tenia 15 anys. "Vaig començar a escriure perquè quan era petita em feia molta por oblidar les coses", explica. Es va rellegir tots aquells dietaris de quan tenia 12 o 13  anys, però no li evocaven res, no la traslladaven al passat. Així que va decidir escriure ficció. "Tenia una altra por, quedar-me tancada a la meva ment, era una sensació de claustrofòbia, i escriure em permetia viure unes altres vides", diu. Ara, amb <em>Les noies de Louisiana</em>, traduït al català per Josep Maria Pinto (Empúries/Salamandra), es posa en la pell d’un grup de noies franceses que el 1720 van salpar a bord de <em>La Baleine</em>. Totes havien sortit de la Salpêtrière, un orfenat i correccional de fama infausta on vivien recloses òrfenes, prostitutes, malaltes, avortistes, filles rebutjades per les famílies perquè no hi encaixaven o, simplement, dones amb un punt de rebel·lia. El seu destí era Amèrica, concretament Louisiana, on les esperaven colons desesperats per trobar dona. "Eren com una mercaderia —explica Malye—. En el viatge que descric es van embarcar amb un grup de monges ursulines, estaven una mica protegides; en l’anterior, moltes havien mort perquè van fer el viatge en condicions terribles i encadenades", afegeix l’autora.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon Molas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/franceses-enviar-america-casar-colons-desesperats_1_5414690.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Jun 2025 10:13:31 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d696e1f9-519c-499d-891b-6c27f051b673_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Julia Malye , autora de 'Les noies de Louisana']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d696e1f9-519c-499d-891b-6c27f051b673_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'escriptora francesa Julia Malye recupera la història d'un grup de dones d'entorns marginals que van intentar construir una vida a Louisiana]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Així actuen a Cisjordània els colons que volen ocupar Gaza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/proxim-orient/aixi-actuen-cisjordania-colons-volen-ocupar-gaza_1_5180780.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7a839836-9cc3-4b57-937c-425a78efb1d5_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Centenars de <a href="https://www.ara.cat/internacional/proxim-orient/colons-jueus-acampen-frontera-gaza-pressionar-ocupar_1_5178675.html">colons israelians van acampar dilluns passat a la frontera amb Gaza</a> per reclamar una nova ocupació de la Franja i la construcció d'assentaments en territori palestí, una idea que ha guanyat força en el govern de Benjamin Netanyahu després de més d'un any de guerra. L'acampada, de fet, va comptar amb la presència de deu membres de l'executiu israelià. Dos d'ells, els ministres d'extrema dreta Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, ja viuen en assentaments a la Cisjordània ocupada, un territori que serveix de mirall per als que volen estendre les colònies a Gaza. "El que està passant a Cisjordània ens ajuda a entendre quin pot ser el futur de Gaza", afirma en conversa amb l'ARA Mauricio Lapchik, director de relacions externes de Peace Now, una organització israeliana contrària a l'ocupació. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marc Toro]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/internacional/proxim-orient/aixi-actuen-cisjordania-colons-volen-ocupar-gaza_1_5180780.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 27 Oct 2024 18:25:34 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7a839836-9cc3-4b57-937c-425a78efb1d5_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un grup de colons israelians es fa una foto en un 'outpost' a la Cisjordània ocupada]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7a839836-9cc3-4b57-937c-425a78efb1d5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Les seves posicions s'han multiplicat a uns nivells de rècord des de l'inici de la guerra i ja han forçat l'expulsió de més de 1.600 palestins]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
