"Si trepitges la línia, estàs mort!", "si la teva espasa em toca el pit, estic morta!", "¿juguem a fer-nos les mortes i la primera que obri els ulls perd?", etc. Els infants ho juguen tot: l'alegria, la tristesa, la por, el risc i també la mort; un tema tan transcendental no podia ser l'excepció! Involucren la mort al joc i així l'exploren i la processen d'una manera segura i controlada. Jugar a morir-se demostra maduresa perquè demana l'esforç de mantenir-se quiet i en silenci, excloent-se del joc dels vius i quan senten que no poden assimilar-lo, que és massa per a ells, tornen a "viure". Aquest procés bonic els fa comprendre de manera gradual i segons la seva maduresa, el significat de la mort. Altres jocs, com el d'amagar-se durant una estona, els fa veure què significa no ser-hi per als altres.