El ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha multat 32 operadors de joc amb més de 33 milions d'euros, incloent-hi sancions molt greus a sis empreses estrangeres que funcionen sense llicència a Espanya, a les quals se'ls han bloquejat els portals.

El 2021 l'Ajuntament de Barcelona, aleshores liderat per Ada Colau, va tirar endavant un nou Pla Especial Urbanístic per limitar dràsticament els establiments de jocs d'atzar a la capital catalana. Es va definir que no es poguessin instal·lar aquest tipus de locals a 800 metres a la rodona dels centres escolars ni a 450 metres d'altres equipaments com centres sanitaris i biblioteques. A la pràctica això feia inviable trobar un punt on poder-ne instal·lar. Ara el Tribunal Suprem ha tombat part d'aquesta norma i l'Ajuntament de Jaume Collboni ha optat per suspendre l'aprovació de llicències mentre es redacta una nova regulació.

La ludopatia o addicció al joc és un trastorn que suposa l'últim graó del joc problemàtic, un comportament que desencadena alteracions negatives en l'afectat i el seu entorn familiar i a escala financera i laboral. Aquestes situacions afecten uns 80 milions d'adults a tot el món, i també hi ha 448,7 milions de persones en situació de risc, és a dir que tenen almenys un símptoma i alguna conseqüència adversa derivada de l'hàbit o l'addicció al joc. Les dades formen part d'un informe fet per un grup multidisciplinari d'experts d'arreu del món en jocs d'atzar i salut pública publicat a la revista The Lancet i suposen un toc de l'alerta respecte a la percepció del risc associat als jocs d'atzar.