A Madola (Barcelona, 1944) li agrada recordar les històries de l'origen ancestral de la ceràmica: un petit clot dins la terra humida que, en assecar-se, va quedar solidificat i es va poder fer servir com a recipient. Com es pot veure en la gran exposició que li dedica la Fundació Vila Casas als Espais Volart de Barcelona fins al 19 de gener, titulada Madola. Un foc mil·lenari, els seus treballs beuen d'aquesta tradició molt antiga i, al mateix temps, són radicalment contemporanis. Així mateix, Madola (el seu nom real és Maria Àngels Domingo Laplana) defuig el dilema de si s'ha de definir a ella mateixa com una ceramista o com una escultora. "No em preocupa gens, però aquesta distinció existeix. Existeix, perquè els ceramistes em miren una mica de cantó i els escultors també. Però a mi tant me fa, no tinc cap problema", adverteix Madola.