El dia del partit és un dia especial, un dia diferent de tots els altres. Durant unes hores, un grup de monges provinents dels seus respectius monestirs dispersos per tota la península italiana deixen de banda la túnica per posar-se la samarreta, els mitjons i els pantalons curts de la selecció transalpina. Amb un xiulet d'inici i la pilota al centre, la màgia comença. A partir d'aquest moment es viu la pura energia futbolística: vitalitat, esperit competitiu i una carrera incessant per donar el millor de si mateixes per al seu equip. Les monges no es guarden res, són veritables jugadores de futbol que lluiten cada pilota i busquen, amb aquest joc d’equip, guanyar les adversàries.

Les germanes clarisses són especialment conegudes a Balaguer, no només per ser les guardianes protectores del Sant Crist i per practicar danses espirituals, sinó també perquè intercedeixen en qualsevol petició que els faci arribar la gent. Elles preguen per la salut de qui ho demana o simplement perquè Santa Clara concedeixi el bon temps en qualsevol celebració. Es tracta d’una comunitat de monges que practica una clausura tolerant, adaptada als nous temps, que els permet sortir del convent de tant en tant per integrar-se a l’activitat social i cultural que les envolta. “Santa Clara ens diu a la seva regla que sortim quan sigui útil, convenient i digne d’aprovació”, recorda sor Maria Victoria Triviño, la responsable de les clarisses.

Tan sols queden alguns murs de pedra força malmesos del monestir femení de Santa Maria d’Alguaire (1250-1699). A simple vista, res fa pensar que a la serra del Convent (Segrià) hi havia una església monumental i un claustre i que hi vivien una trentena de monges hospitalàries, la majoria provinents de l’alta noblesa, que van tenir força poder. Però després de vuit anys d’excavacions, i gràcies a tota la documentació conservada, podem saber com era abans de convertir-se en runa. Una part de tot el que s’ha excavat es pot veure en una exposició al santuari de la Mare de Déu del Merli, a Alguaire.