Repsol va obtenir un benefici de 1.756 milions d'euros durant el 2024, un 45% menys que l'any anterior, segons ha informat aquest dijous a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La companyia ha atribuït la reducció dels beneficis a un context geopolític "complex", en què destaca la incertesa sobre la recuperació econòmica a la Xina; la caiguda dels preus del cru, del gas i de l'electricitat, i uns marges moderats en el refinament i baixos en la indústria química.

Abans de parlar d’allò més pròxim, prenguin nota del que va anunciar ahir la UE. Ursula von der Leyen va anunciar l'“Europa primer”. És un pla. Encara no té diners ni calendari. És un anunci per plantar cara a Trump, tot i que copia el seu eslògan (“Amèrica primer”, “Europa primer”).

El gravamen extraordinari del govern espanyol al sector energètic ha arribat aquest dimecres al seu punt final. Aquesta, però, és la crònica d'una mort anunciada. A finals de desembre, quan l'executiu central va aprovar prorrogar-lo per complir amb les exigències dels socis d'esquerra –ERC, EH Bildu i el BNG–, no tenia garantit el suport ni de Junts ni del PNB de cara a la seva convalidació al Congrés dels Diputats.

L’últim consell de ministres de l’any ha arribat carregat, un cop més, de qüestions econòmiques. Entre les quals, la pròrroga dels pressupostos generals de l'Estat del 2023, encara que el govern espanyol aspira a aprovar-ne uns de nous aquest 2025. Tot i que amb la normalització dels preus ja han quedat enrere els grans “escuts socials” (van desaparèixer la rebaixa de l'IVA dels aliments, que ja s'havia recuperat progressivament, i la de l'IVA de la factura de la llum), és cert que algunes de les mesures que l’executiu espanyol mantindrà es van impulsar durant la pandèmia de la covid-19 o l'última crisi energètica i de preus. Altres, en canvi, formen part de normes estructurals, com el paquet fiscal aprovat recentment. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, n'ha explicat alguns pocs detalls en una roda de premsa des de la Moncloa aquest dilluns al migdia, en què també ha fet balanç de l'últim any. De moment, aquests són els elements clau.

Després d’un estira-i-arronsa agònic, el govern espanyol ha aconseguit tirar endavant tant el tipus mínim del 15% en l’impost de societats per a les grans multinacionals com el paquet fiscal amb reformes, ajustos i també rebaixes d’impostos i complir, així, amb Brussel·les. Tot plegat suposa un baló d’oxigen per a l’elaboració d’uns nous pressupostos generals de l'Estat, tot i que ha quedat lluny de les aspiracions que PSOE i Sumar, els dos membres del govern, van fixar negre sobre blanc: no hi haurà impostos als iots ni als cotxes de luxe, tampoc s'acaba amb el règim fiscal especial de les socimis, l'IVA dels pisos turístics no s'incrementa, no es toquen les exempcions vinculades a les assegurances privades i l'impost a les energètiques és, ara per ara, un “compromís”.

El govern espanyol ha estat incapaç, per ara, de tirar endavant la reforma fiscal en els termes en què l'havia plantejat. Tot i que la comissió d'hisenda del Congrés dels Diputats ha avalat in extremis el dictamen amb la directiva europea perquè les grans multinacionals paguin un tipus mínim del 15% sobre l'impost de societats, les esmenes que aquest dilluns han prosperat deixen en paper mullat les aspiracions que l'executiu havia dipositat en el paquet fiscal.

La setmana del 21 al 30 d'octubre els telèfons del ministeri d'Hisenda (PSOE), els del PNB i els de Junts, però també els telèfons de grans companyies del sector energètic com Repsol i Cepsa, així com els de les grans patronals, no van parar de sonar. El motiu era l'impost extraordinari que afecta aquest sector i la seva continuïtat a partir de l'any que ve. Després d'una negociació política a contrarellotge i d'una gran tasca de lobi empresarial, tot indica que el gravamen decaurà aquest 31 de desembre perquè finalment el PSOE no el va registrar com a esmena al Congrés dels Diputats.

El govern espanyol ha aconseguit desencallar un acord per mantenir l'impost extraordinari a la banca, i també tirar endavant un seguit d'ajustos fiscals, però haurà de buscar un pla alternatiu si vol mantenir l'impost que afecta el sector energètic. Aquest és el resultat després de la negociació a contrarellotge entre el ministeri d'Hisenda (PSOE), Junts i el PNB per salvar els dos gravàmens especials i complir amb la reforma fiscal compromesa amb Brussel·les i inclosa al Pla de Recuperació.