Aquest dijous se celebra l'última sessió del judici al Tribunal Suprem contra el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, en què les acusacions i les defenses llegiran els seus escrits finals. La vista oral, per la qual han passat desenes de testimonis, però, no ha canviat res des del principi del procés: el judici va començar sense que hi hagués cap prova inculpatòria directa contra García Ortiz i ha acabat de la mateixa manera. Això sí, s'ha viscut la situació inèdita de veure un fiscal general de l'Estat assegut al banc dels acusats.

L'endemà de la manifestació del PP a Madrid, una interlocutòria del Suprem proposa un judici contra el fiscal general de l'Estat. El delicte del qual el considera sospitós el magistrat Ángel Hurtado és el mateix que fa mesos que li atribueixen el PP i la inevitable Ayuso: revelació de secrets. Se suposa que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, hauria sol·licitat, i fet circular, un correu de la parella d'Ayuso, el ja famós González Amador, en què demanava un pacte amb la Fiscalia a canvi de reconèixer algunes de les activitats fraudulentes amb què s'ha enriquit. El tòxic Miguel Ángel Rodríguez, pioner de la retòrica delinqüencial i xulesca que s'ha imposat a la política madrilenya, ja ho havia vaticinat: el fiscal general havia d'anar p'alante. Doncs aquí ho tenim. El Tribunal Suprem no tan sols coincideix en aquest cas amb l'opinió del sicari, sinó també amb la del cap de la banda (ves per on, hem anat a parar a un símil amb la màfia): tothom té present l'ordre d'Aznar en deixar caure allò de "qui pugui fer, que faci".

Escala encara més la tensió entre Isabel Díaz Ayuso i el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. La presidenta de la Comunitat de Madrid ha aconseguit que el màxim responsable del ministeri públic estigui imputat per la filtració d'un correu de la seva parella, l'empresari Alberto González Amador, en què reconeixia la comissió de dos delictes fiscals, i ara la Fiscalia s'hi torna —d'alguna manera— amb una investigació exhaustiva de tots els casos de morts en residències durant la pandèmia. En la seva compareixença al Senat aquest dimarts, García Ortiz va avançar que la Fiscalia de Madrid està revisant una per una les denúncies que els familiars van presentar en una iniciativa judicial col·lectiva el 31 d'octubre passat.

Per què el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, està investigat per presumpta revelació de secrets i no ho està el cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, si ha reconegut que va filtrar un correu confidencial de la causa que afecta l'empresari Alberto González Amador? Això es preguntaven molts periodistes aquest dimecres després de la declaració de MÁR al Tribunal Suprem. Entre les possibles respostes, una és que no té la condició d'autoritat ni va accedir a la informació per raó del seu càrrec. Una altra és que el fiscal de delictes econòmics de Madrid, Julián Salto, no ha denunciat que es publiqués a El Mundo el contingut d'un correu que havia enviat a l'advocat de González Amador. En canvi, qui sí que va denunciar és el company d'Ayuso, perquè la Fiscalia va difondre un mail en què reconeixia la comissió de dos delictes fiscals.

Dimecres els informatius es feien ressò de la declaració de Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d’Ayuso, davant del jutge pel cas de la filtració dels correus de la parella d’Ayuso. La manera d’enfocar el titular de la notícia era molt diferent depenent del canal. Totes les televisions coincidien a posar el focus en el fet que Rodríguez va admetre haver filtrat als mitjans el correu electrònic del company de la presidenta. El Telenotícies de TV3 informava que “Miguel Ángel Rodríguez admet haver filtrat un email”. El Telediario de La 1 destacava: “Miguel Ángel Rodríguez admite que filtró uno de los correos del caso” i la notícia recollia que “ha reconocido que fue él quien difundió el bulo”. A Informativos Telecinco el rètol en pantalla anunciava que “El asesor de Ayuso filtró un correo”. La Sexta noticias era la més contundent, sobretot després que el cap de gabinet d’Ayuso els hagués acusat de mentir. “Miguel Ángel Rodríguez ha admitido ante el juez que él fue el primero que filtró un email”. Un rètol en pantalla concretava l’estona que s’havia passat davant del jutge: “45 minutos para explicar un bulo”. Nous titulars informaven que “Miguel Ángel Rodríguez admite su filtración” i que “MAR filtró primero”. La nova versió de l’assessor confirmava la notícia de La Sexta que ell mateix s’havia encarregat de desmentir i, per tant, van optar per trencar els codis de formalitat: “Miguel Ángel Rodríguez se la envaina”.

"Independentment de la meva declaració, el fiscal general anirà pa'lante". El cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha sortit del Tribunal Suprem vaticinant, com fa habitualment, que el màxim responsable del ministeri públic, Álvaro García Ortiz, ho té complicat per sortir indemne de la investigació per revelació de secrets. Rodríguez, conegut pel seu acrònim MAR, ha exigit en declaracions a la sortida de l'alt tribunal una "sentència exemplar" contra el fiscal general de l'Estat. Ara bé, ¿en pot sortir esquitxat ell mateix? MAR ha admès aquest dimecres en la declaració com a testimoni que va difondre el contingut d'un dels correus electrònics intercanviats entre el ministeri públic i la defensa d'Alberto González Amador que apuntalava una versió que s'ha descobert falsa –que havia estat la Fiscalia qui proposava un acord a l'advocat i no a l'inrevés, com es va demostrar més tard.

"És l'home del govern". Així descriuen Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, fonts de l'oposició a l'Assemblea de Madrid. Per apuntalar aquesta idea, des de l'esquerra madrilenya s'esgrimeix que després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig de 2023, la presidenta de la Comunitat de Madrid va prescindir de tots els seus anteriors consellers i, en canvi, Rodríguez –conegut pel seu acrònim MÁR– va sortir indemne de la remodelació. De fet, MÁR va accedir al càrrec ja durant el primer mandat d'Ayuso –va pel tercer– i és una figura clau per explicar la projecció en la política estatal que ha anat guanyant la líder del PP a Madrid. El seu nomenament com a cap de gabinet va ser el gener de 2020, set mesos després de les eleccions autonòmiques que van permetre que la popular accedís a la presidència autonòmica formant un executiu de coalició amb Cs. En aquells comicis MÁR ja va jugar un paper determinant com a assessor de campanya.