Moviments a l'Església catalana. El catalanisme catòlic ha decidit moure's, articular-se i exercir un paper de pressió per incidir en el clergat català i les seves bases, però també a la Santa Seu, segons comenten diverses veus a aquest diari. Ho fa en un moment clau en què el papa Lleó XIV ha de prendre decisions essencials amb nomenaments de bisbes com el de Barcelona, però també en un context en què proliferen iniciatives catòliques de tarannà conservador o ultraconservador i espanyolista. En concret, una trentena d'entitats catòliques i catalanistes, moltes de les quals amb tarannà social, s'han unit en la Xarxa d'Entitats Cristianes, que ja fa uns mesos que existeix, però que ara s'ha presentat públicament en un acte aquest dijous al migdia.

Què se n’ha fet, de l’Església catalana de finals del segle passat? Per esmentar només alguns dels que ja no hi són, parlo de l’Església dels bisbes Pont i Gol, Deig, Camprodon, Guix i Carrera. De l’arquebisbe Torrella i el cardenal Jubany. Parlo d’aquella Església dels Totosaus i els Batlle. Dels Huguet. Dels Marquès, Vilanova i Raguer, monjos de Montserrat. I no esmento els laics per no convertir tot l’article en una llista de noms. 

L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, màxima autoritat de l'Església catalana, ha instat aquest dimecres al monestir de Montserrat, en el marc de la trobada de bisbes, diaques, preveres i seminaristes de les diòcesis catalanes, a acollir la immigració i a integrar-la en català. Davant els discursos populistes que vinculen immigració amb inseguretat, que defensen expulsions i centren els seus discursos en la por al nouvingut i en les diferències culturals i religioses, Planellas posa l'accent en l'acollida de persones "la quasi totalitat" de les quals "són migrants forçats". Això, afegeix, "significa que el problema no són, en cap cas, les persones, sinó les situacions i les causes que les obliguen a marxar, a fugir de casa, a abandonar el que és seu". "Migrar és un dret, però també ho és no haver de migrar forçadament", afirma.