En el relat d'aquests testimonis hi ha patiment i angoixa. Telefonades entretallades i molts, però molts nervis. Fins i tot acomiadaments pel temor a no tornar a veure els éssers estimats. Hi ha plors d’emoció i d'alegria. Ganes d'agafar-se a la vida. Desitjos de tirar endavant i el dolor per no saber com. Guanyen, però, les abraçades del retrobament. La necessitat d'agrair l'auxili de les persones voluntàries i la tristesa per trobar a faltar el de l'administració. I, finalment, hi ha la petició d'ajuda per poder recuperar una vida que qualifiquen de "perduda".