"Alemanya torna a estar en marxa", va proclamar el nou canceller alemany, Friedrich Merz, quan conservadors i socialdemòcrates van anunciar l'acord de coalició per governar la primera potència econòmica europea els pròxims quatre anys.

No hi ha un dia especial per a les escurabutxaques, qualsevol és bo. És un dilluns de febrer i a l’Hotel Seaford de Frankston –un suburbi uns cinquanta quilòmetres al sud del centre de Melbourne– hi ha un grapat de parroquians jugant després de sopar. Les màquines s’apilen en fileres, totes amb un tamboret davant. El terra és de moqueta, no hi ha finestres, ni rellotges, només quatre taules per fer el toc fins ben tard.

“Això és un sense sentit, una bogeria –assegurava el senador David Pocock–. Un país que està orgullós de ser al pòdium mundial d’exportadors de gas, i, tot i això, recaptem més diners dels estudiants que tornen els seus crèdits que de les companyies amb la Petroleum Resource Rent Tax (PRRT)".

El govern de Nova Gal·les del Sud (amb Sydney com a capital) va encarregar el juny passat un informe al comissari de Productivitat i Equitat sobre la crisi de l’habitatge, amb una demanda que no quadra amb l’oferta, i lloguers que s’han encarit més d’un 40% des del 2019. En la seva resposta, Peter Achterstraat va ser clar: “Hem de construir una casa cada set minuts”.

Els bitllets i les monedes gairebé són una cosa del passat a Suècia, on en els últims anys els diners en efectiu pràcticament han desaparegut dels comerços i de les butxaques dels suecs. Per pagar en un supermercat, un bitllet de transport públic, o en una cafeteria, el més habitual és veure la indicació “kontantfritt” és a dir, que només es poden utilitzar mètodes digitals com les targetes de crèdit o els mòbils per fer la compra.