És dia d’exàmens al Liceu Francès Saint-Exupéry d'Ouagadougou, capital de Burkina Faso. Molt a prop del mercat central, lloc de comerç, moviment i cridòria, s’alça un mur amb doble filat de concertines i poca senyalització. Des de fora no sembla un institut, però al travessar la porta, tampoc. Hi ha molt poc moviment i molt silenci. De fet, és dia de Bac o baccalauréat, un examen com la selectivitat que permet als alumnes seguir els estudis superiors i que posa punt final a l’etapa de lycée (equivalent al batxillerat).

"És l'escola més dura on he estat, però no volia marxar-ne mai", recorda l'historiador Guy Sabatier, que explica com li va canviar la vida quan a 8è d'EGB (l'equivalent avui a 2n d'ESO) va entrar al Liceu Francès de Barcelona (Lycée Français de Barcelone), el centre que depèn de l'Agència d'Educació Francesa a l'Estranger (AEFE). "Hi havia professors que eren molt rígids, però ens feien pensar, ens empenyien a tenir esperit crític i sentit comú. Ens exigien molt, però aquests dies, parlant amb exalumnes, tots en tenen un molt bon record", detalla. Sabatier ho sap de primera mà per la seva pròpia experiència, però també perquè és l'historiador encarregat de recopilar testimonis i vivències amb motiu del centenari del Lycée que se celebra dissabte. "Estic aclaparat perquè m'està trucant tanta gent, antics alumnes, professors, exdirectors... és difícil saber quan parar", reconeix entusiasmat.