Pompeia, que es va començar a excavar al segle XVIII, és com una enciclopèdia immensa a la qual cada dia s’afegeixen noves pàgines gràcies a la tasca dels arqueòlegs. Hi ha molta investigació entorn de la ciutat que va desaparèixer l'octubre de l'any 79, quan el Vesuvi va llançar violentament un núvol mortal de tefra i gasos sobreescalfats. A l'exposició Els últims dies de Pompeia, que s'inaugura el 20 de març al palau Victòria Eugènia —seu temporal de l'Ideal mentre duren les obres a l'espai del Poblenou—, s'explica part de la recerca arqueològica, però sobretot és una autèntica aventura immersiva.

Tres-cents grams de xuixo són molts grams. Pesa i atipa, però no és gens greixós. La pasta és fina, està rebotit d’una crema lleugera i deliciosa. M’estranyaria que hi hagués al món un xuixo més farcit que aquest. És el de la pastisseria Ideal, esclar, a Gran de Gràcia 207, que va quedar segon del concurs del millor xuixo del món de 2019 i, malgrat no haver guanyat, des de llavors el Lluís Àlvarez en fa entre cent cinquanta i dos-cents el dia. Es venen tots i, si en fes més, també es vendrien. Hi ha una febre del xuixo que l’ha posat de moda una altra vegada després d’un temps d’oblit. De fet, a la Ideal el van recuperar a principis dels 2000 després de més de vint anys de no fer-ne. I això que el seu avi Miquel, el fundador, ja en feia.