El poeta i assagista Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954) va créixer en una família de classe mitjana amb sis germans i una empresa familiar que ja tenia el futur repartit. El seu germà bessó seria l’hereu. Ell, en canvi, va ocupar l’espai que sovint es considera improductiu: “el no-res, on es troben l’art i la literatura”. I el va convertir en una manera de viure alliberant-se així de dedicar-se a allò que estava predeterminat per família. A casa no sempre hi havia prou diners, però Altaió sempre va tenir els llibres que desitjava: “Jo vaig començar als 14 anys a caure en el vici de la lectura gràcies a la bona idea d'un avi que et regala els llibres que no s'havien de comprar".

Cadaqués deixa una empremta profunda, tant en aquells a qui sedueix com a qui no arriba a captivar. L'artista Antoni Muntadas hi va arribar per primera vegada el 1956 convidat per uns companys de classe. Es va allotjar en una casa de Coderch i Correa & Milà, abans que aparegués el fenomen de les cases modernes de Lanfranco Bombelli. "Venia de Barcelona, i va ser un xoc molt gran xoc –recorda Muntadas–. Em va impactar que a Cadaqués s'hi vivia d'una manera molt diferent, molt transparent, sobretot cosmopolita. La gent que coneixies allà eren belgues, francesos... Molts han venut les cases a gent de Barcelona i tot això ha canviat". Així que Muntadas va continuar anant-hi malgrat totes les dificultats, com els revolts del camí, la tramuntana, les platges pedregoses i l'aigua freda, i un vi que es tornava agre. I amb altres tocats per Cadaqués van començar a popularitzar el terme de Sadomasoqués.

Si busqueu a internet on va néixer el poeta i crític d'art Vicenç Altaió, trobareu que va ser a Santa Perpètua de Mogoda. En canvi, si teniu ocasió de preguntar-l'hi directament a ell, us respondrà que és fill "de la Sainte du Mouvement Perpétuel", una traducció lliure que trobo que respon molt a la seva manera de ser.

El poeta i traficant d’idees Vicenç Altaió i el cineasta Albert Serra es van conèixer fa prop de quinze anys en una jornada amb un altre cineasta, Pere Portabella. La relació va continuar i va arribar a un moment d’apogeu quan Serra li va demanar a Altaió que fes d’un Casanova crepuscular a la pel·lícula Història de la meva mort (2013). Aquella col·laboració va ser un acte “d’amor i generositat”, tal com han explicat tots dos aquest dimarts a la Fundació Joan Brossa Centre de les Arts Lliures amb motiu de la presentació del llibre d’Altaió Enllaços amb l’avantguarda: de J.V. Foix a Albert Serra (Lleonard Muntaner).