Inici de curs, novembre i principis d'any. Són els moments del curs escolar en què el sistema educatiu registra un pic més fort de baixes mèdiques entre els docents. Així ho mostren les dades del Govern a les quals ha tingut accés l'ARA mitjançant una petició de transparència, i que també constaten que el nombre de baixes de mestres i professors públics a Catalunya s'ha gairebé triplicat en els darrers sis anys.

Avui al mercat informatiu hi tenim de tot.

La conselleria d'Educació ha passat de gestionar una mitjana de 30.000 baixes mèdiques durant el 2018 a més de 80.000 anuals tant el 2022 com el 2023. Aquest augment ha comportat la petició i tramitació de 50.000 baixes mèdiques més de mestres i professors de centres de primària i secundària els últims dos anys respecte a abans de la pandèmia, fet que suposa que les incapacitats temporals s'han disparat un 150%. Cada setembre hi ha un pic de baixes mèdiques i cada juny un pic d'altes. Són dades preocupants. Una enquesta recent del sindicat USTEC deia que més d'un terç dels docents catalans estan pensant a deixar el sector.

"La percepció és claríssima i cada cop que un dels nostres formadors o un professor associat torna d'una escola o institut la frase que s'acostuma a repetir és: mare meva, com està el tema", reconeix Mar Hurtado, que ha estat mestra durant més de tres dècades i ara presideix la històrica Associació de Mestres Rosa Sensat. El que fins ara era una percepció i un rumor generalitzat, les dades demostren que és una realitat preocupant. El nombre de baixes mèdiques de docents a Catalunya s'ha disparat, almenys, des del 2018. Segons les dades del Govern a les quals ha tingut accés l'ARA mitjançant una petició de transparència, l'any passat hi va haver més del doble de baixes mèdiques al sistema educatiu català que fa sis anys.