En un dels números més inspirats del reivindicable musical Step Up 3D (2010), una parella transformava un carrer de Nova York en un enorme escenari ballant al so del I won’t dance de Fred Astaire. A Wicked, Jon M. Chu, director d'aquell film, duu a terme l'estratègia contrària: aquí no es tracta de transformar la realitat en fantasia a través de la dansa, sinó d'utilitzar les estratègies del musical per a propulsar la sensació de meravella davant un món imaginari, allunyat de tota realitat coneguda. L'univers fantàstic que planteja Wicked és, de totes maneres, molt recognoscible. La pel·lícula adapta el reeixit musical de Broadway que explicava la història de l'origen d’Elphaba, la Malvada Bruixa de l'Oest d’El màgic d’Oz. El film se cenyeix fidelment a l'estructura del musical, dividint els dos actes en dues pel·lícules diferents i organitzant aquesta primera part a partir d'un enorme flashback que s'inicia amb la mort de la bruixa a mans de la Dorothy.