Ho reconec, aquest és un dels moments que temo quan presento un acte o quan soc entre el públic. Segur que us hi heu trobat: s'obre el torn de preguntes, i hi ha gent que ho aprofita per fer discursos que només tenen interès per a ells mateixos, que es posa a explicar la seva vida, i n'hi ha que fins i tot posen en dubte el convidat. Una vegada, un senyor molt segur d'ell mateix es va aixecar per dir-li a la sociòloga Eva Illouz –una eminència– que estava absolutament equivocada. L'auditori, ple, tenia els ulls oberts com taronges davant la condescendència que va fer servir. (Per cert, he pogut constatar que, en un percentatge molt alt, les persones que fan això són homes: no és una opinió, és la meva experiència.)