El Barça no és Catalunya. Però la Catalunya contemporània no s'entén sense el Barça. El conflictiu segle XX, marcat per dues dictadures i una guerra civil, ha donat peu a dotar aquesta popular institució d'una identitat extraesportiva que ha quallat en el lema "més que un club", formulat el 1968, en ple franquisme, pel president d'aleshores, Narcís de Carreras. De fet, pràcticament des de la seva fundació, l'equip es va vincular al catalanisme polític. A Catalunya, el triomf del futbol com a esport de masses va anar de bracet, a través del seu club més emblemàtic, amb l'afany de més autonomia i autogovern. I de la mateixa manera, en el moment que l'esport es professionalitzava, el Barça també es va posar en primera línia de negoci, sobretot de la meitat del segle XX ençà, a partir del fitxatge de Kubala, i fins a un present en què els números no surten i sobrevola la possibilitat que el club passi a ser una societat anònima.