La intel·ligència artificial (IA) està capgirant totes les esferes de la nostra societat, també la ciberseguretat. L'ús d'aquesta tecnologia fa que cada vegada els enganys cibernètics siguin més creïbles, automatitzats i difícils de detectar, ja que els ciberdelinqüents la fan servir per crear estafes i campanyes de suplantació d’identitat basades en textos, veus o vídeos pràcticament indistingibles del contingut legítim. "Tothom pot convertir-se en víctima d’un frau o d’una suplantació d’identitat", adverteix la directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero. Davant de les noves amenaces, defensa que la millor manera de protegir-se és reforçar la prevenció.

La proliferació d'estafes i enganys en inversions basades en l'amor i una suposada relació d'amistat han fet que intervingui la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El supervisor borsari espanyol ha decidit llançar un avís sobre això tenint en compte que s'estan produint molts casos d'aquesta mena.

Llegeixo a l’ARA un titular, amb el suport de CaixaBank, que diu: “Tens més de seixanta anys? Això és tot el que has de saber per protegir-te dels ciberfraus”. No els tinc, però un dia, tampoc tan llunyà, els tindré. M’indigna el que llegeixo: “Amb més temps lliure, més poder adquisitiu i, en molts casos, menys familiaritat amb les tecnologies, aquest col·lectiu s'ha convertit en un objectiu habitual dels ciberdelinqüents”, i hi ha tot de dibuixos explicatius, per si no m’ha quedat clar només amb el text. A l’edició online, es mouen amunt i avall. Són personatges avis però moderns, entenguem-nos. Hi ha una senyora, de cabells curts, amb ulleres de les de llegir que es mira el mòbil. Dels peus li pengen unes sabatilles (això deu ser el temps lliure). Hi ha un senyor, mig calb i amb barba i ulleres, que posa la mà en un ordinador portàtil. Les frases fan por. Com la que he esmentat abans.

“Si et truca el del gas, no és el del gas. Si et truca el del telèfon, no és el del telèfon. Si et truca el del banc, no és el del banc. Si et truca el teu fill dient una cosa rara, no és el teu fill!”, alertava contundent l’advocat Andreu Van den Eynde. “Ja no saps què és real i què és mentida”, lamentava una víctima d’un frau. Aquest vindria a ser el resum del 30 minuts d’aquest diumenge, que posava de manifest l’abast de les ciberestafes, un delicte en què tothom arriba tard: els mitjans de comunicació, la llei, les institucions i, per descomptat, la policia. Ara que el problema ja és endèmic a la nostra quotidianitat, els reportatges serveixen per fer evident l’abast de la tragèdia. També per mostrar la impunitat dels estafadors i la displicència de la policia i dels bancs i caixes. Aquests últims apareixien en una llista final perquè no havien volgut participar en el reportatge. CaixaBank no hi sortia, per cert.

"El 2025, les ciberestafes s'incrementaran", vaticina categòricament la directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero. Les fuites massives de dades d'empreses de l'any passat i l'ús de la intel·ligència artificial fan augurar a l'organisme de la Generalitat una tendència a l'alça de les estafes digitals. I és en aquest context en què l'Agència ha posat en marxa una doble iniciativa: un canal d'alertes de ciberseguretat a través de WhatsApp i una bústia online en la qual els ciutadans que detectin ciberestafes poden deixar-ne constància.

Cas Darwin. Els Mossos d'Esquadra van triar aquest nom com una metàfora de la teoria de l'evolució de les espècies de Charles Darwin: si totes les espècies evolucionen, també ho fan els delinqüents. Aquest cas el protagonitzen un conjunt de lladres multireincidents d'Osona que vivien per robar. Cases, cotxes, establiments... El llistat d'antecedents és llarg. Fa poc van començar la seva evolució particular i van abandonar la vida de lladregots per passar-se a les ciberestafes. Menys exposició i més guany. En un any, aquest grup ha estafat almenys 1.200 persones a tot l'Estat i han aconseguit un botí que supera el milió d'euros. Els Mossos d'Esquadra han fet públic aquest dilluns que, en un operatiu conjunt amb la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'Ertzaintza, han detingut 23 persones, la majoria a Manlleu.

La gran majoria de ciberestafes arriben en forma de missatges trampa. A continuació, repassarem els cinc més habituals i també les cinc últimes tendències en el món de la ciberdelinqüència.

Sovint és inevitable, però des dels Mossos d'Esquadra i l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya recomanen una sèrie de consells per evitar ser vulnerables a les ciberestafes.

Cada hora es fan dues denúncies per estafa digital a Catalunya. En aquest dossier parlem amb experts, policies, advocats i víctimes per entendre un fenomen que no fa més que créixer.