¿Hi ha alternativa a la repetició fins a l'extenuació d'una peça musical de piano perquè l'intèrpret que s'hi enfronta aconsegueixi la perfecció o quasi? I si el o la solista es queda en blanc durant l'execució, ¿pot superar l'entrebanc o bé ha de tornar a començar? Quants estudiants i professionals del món de la música pateixen de pànic escènic? ¿Se'ls pot ajudar trencant els esquemes pedagògics habituals? Davant de tants interrogants, les respostes arriben des de Birmingham via Vilanova i la Geltrú. O potser fora més ben dit a l'inrevés: des de Vilanova i la Geltrú via Birmingham. Qui les respon és sempre la mateixa persona: Laura Farré Rozada, pianista i matemàtica, o matemàtica i pianista, vilanovina de 34 anys, que ja treballa en la postproducció del seu tercer disc, un homenatge al llegat musical d'Armènia, d'entre altres països.