"Estic una mica impressionat, espero no quedar-me paralitzat per la mitomania, amb aquests quatre herois de la meva vida". Així començava, dimecres, la sessió inaugural del festival Kosmopolis, que reunia quatre convidats que, com va dir la directora del CCCB, Judit Carrera, "han marcat la història universal del còmic". Normal que el presentador de l'acte, Jordi Costa, es confessés nerviós abans de començar la xerrada amb els artistes Art Spiegelman, Charles Burns i Chris Ware i amb Françoise Mouly, directora d'art de The New Yorker des de fa trenta anys. (Sí, la revista que fa aquelles cobertes il·lustrades tan al·lucinants.) Jordi Costa no era l'únic impressionat de la sala: les entrades van volar de seguida que es van posar a la venda, hi havia molta expectació i es notava una certa emoció a l'ambient. La veritat és que vaig tenir la sensació de ser una privilegiada, de viure un moment especial. Costava de creure que aquells quatre talents estiguessin asseguts, junts, davant nostre, i van ser rebuts (i acomiadats) amb grans aplaudiments. Chris Ware en tindrà un record per sempre, perquè va treure la càmera i es va posar a fer un vídeo del públic. No sé si devia ser una trobada excepcional, per a ells, en el sentit que semblava que es tractessin regularment; estaven contents i relaxats. Transmetien una admiració molt gran dels uns pels altres, i aquesta potser va ser una de les coses més maques del vespre: veure com es parlaven i comprovar el respecte que es tenen. Cap al final de la xerrada, quan comentaven que crear pot ser dur, un Chris Ware emocionat li deia a Spiegelman que li dolia sentir que per a l'autor de Maus podia ser un patiment. "M'has inspirat tota la vida", li va dir Ware, i li va sortir tan de dins, gairebé com si fos la primera vegada, que he de confessar que em vaig emocionar.

En la tretzena edició, el festival Kosmopolis s’ha proposat fixar-se en el que és més aparentment marginal i perifèric i col·locar-ho al centre. És per aquest motiu que tres dels seus eixos seran el còmic, la literatura de Corea del Sud i la creació en gallec. "Si fem l’esforç d’allunyar-nos de la comoditat del centre, tindrem l’oportunitat de descobrir nous noms i reconèixer el seu talent", comenta Elisabet Goula, directora del festival, que se celebrarà del 22 al 26 d’octubre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i comptarà amb la presència d’una norantena de creadors, entre els quals hi ha referents del món del còmic com Art Spiegelman, Charles Burns i Chris Ware; novel·listes com Isabella Hammad, Sigrid Nunez, Kim Hye-hin, José Eduardo Agualusa i Miquel de Palol; poetes com Ismael Ramos i Blanca Llum Vidal; assagistes com Didier Eribon i Kapka Kassabova, i cineastes com Carla Simón.

"The best, the best, the best". Això és el que deia, emocionada, una fan de l'escriptor i artista Chris Ware, mentre aquest li signava un dels seus llibres al festival Còmic Barcelona. La seva emoció va quedar recollida en un reportatge del programa Marcians de TV3 (recupereu-lo!) sobre la visita a Barcelona, fa algunes setmanes, del dibuixant de còmics nord-americà, amb motiu de la inauguració de l'exposició retrospectiva sobre ell que es pot veure al CCCB, Dibuixar és pensar. Aquest article és, sobretot, per transmetre-us aquest missatge: no us la perdeu. Bé, de fet, són dos missatges: deixeu-me afegir que Chris Ware és un geni.

La setmana passada, Nico Rodríguez (Reus, 1973) va rebre un visitant inesperat a Fatbottom, la seva llibreria de còmics: era Chris Ware, el dibuixant nord-americà més influent de la seva generació, a qui el CCCB dedica una exposició fins al 9 de novembre. “Jo estava fent les factures del trimestre i, de sobte, aixeco el cap i el veig allà”, explica el llibreter, encara incrèdul. Ware no és només el sant patró del còmic experimental modern, sinó un autor molt important per a Rodríguez. “Jo havia sigut molt lector de còmics, però amb el temps vaig desenganxar-me'n –explica–. I un dia, quan vivia a Anglaterra i feia cinc o sis anys que no llegia res, vaig entrar a la llibreria Forbidden Planet a tafanejar i vaig comprar el Jimmy Corrigan de Ware i vaig reenganxar-me als còmics”. Uns anys després, ja a Barcelona, la crisi del 2008 va obligar Rodríguez a abandonar la feina de fotògraf, i va obrir una llibreria especialitzada en còmic d’autor amb especial atenció als fanzins, el còmic autoeditat i el d’importació, és a dir, justament el que faltava a les altres llibreries.

Els personatges dels còmics de Chris Ware (Omaha, 1967) desprenen una tristesa devastadora, però el dibuixant nord-americà més important de la seva generació està de bon humor: “Ahir vaig trucar a casa i la meva dona i la meva filla em van dir: «Què et passa? Sembles feliç»”. El motiu de la seva felicitat, a més dels restaurants vegetarians que ha descobert a Barcelona, és la magnífica exposició que s’inaugura aquest dimecres al CCCB sobre el seu treball, la més important que s’ha fet mai a Catalunya sobre un autor internacional de còmic viu.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) vol que els èxits del 2024 no siguin flor d'un dia, sinó el full de ruta que garanteixi un futur brillant. Es tracta d'aprofitar l'embranzida (i la resposta de públic) d'exposicions com Subúrbia i la dedicada a la cineasta Agnès Varda, totes dues modèliques, en contingut i presentació. Aquest propòsit guia també la proposta expositiva del 2025, que inclou una mostra sobre Mercè Rodoreda, una altra sobre Chris Ware —segurament l'autor de còmic més rellevant dels últims 25 anys— i una sobre les emocions a l'art desenvolupada per Georges Didi-Huberman, que torna a desplegar el seu coneixement artístic a Barcelona després de l'exposició Insurreccions que va comissariar al MNAC el 2017. I encara caldria afegir-hi la mostra Amazònies. El futur ancestral, en cartell fins al 4 de maig.