L’art pot ser pràctic? O només contemplatiu? ¿És possible que una obra penjada de la paret sigui útil, més enllà de nodrir les nostres necessitats culturals i buscar la transformació o denúncia social? És la pregunta que es va fer Clara Sullà (Barcelona, 1979) després d’estudiar belles arts i provar sort amb les primeres exposicions, que la van dur fins a Viena, Londres i Egipte. Però aquell món no l’acabava d’omplir. Així que va començar a donar voltes a un dels materials que l’apassionaven i havia tocat poc: els teixits. Ara crea teles sensorials amb un propòsit molt clar. Si els tapissos en època medieval, a més de mostrar gestes, tenien la funció d’escalfar i aïllar un espai, en el seu cas a Sullà Studio produeixen solucions tèxtils i artístiques per a la insonorització d’espais.