La petita església romànica de Santa Bàrbara de Pruneres, a l’Alta Garrotxa, es va convertir en un espai de culte a la ciència i a la història. Durant un concorregut aplec, celebrat un diumenge de mitjans d’octubre, un tros de costella de balena d’uns dos metres de llarg va ser objecte de devoció i anàlisi per un equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), mentre més d’un centenar de fidels eren testimonis de l’escena. L’immens os va ser despenjat de la capella lateral on s’exhibeix des del 2004 i col·locat al bell mig de l’altar, des d’on els científics de la UAB en van extreure, cerimoniosament, mostres per analitzar-les.

Si heu vist o llegit Pinotxo, recordareu la imatge del vell Geppetto i el seu titella animat sent engolits per una balena gegant. Sorprenentment, això és el que li va passar a un jove xilè que estava fent caiac amb el seu pare aquest dissabte a l'estret de Magallanes, a Xile: se'l va empassar una balena i el va escopir.

En el món animal és habitual que certes espècies com les aus recorrin grans distàncies de milers de quilòmetres, i arribin a migrar del pol Sud al pol Nord en menys d'un any. En el cas dels mamífers, aquestes distàncies migratòries solen ser molt més curtes. Ara bé, dintre dels mamífers, les reines de les curses de llarga distància són amb molta diferència les balenes geperudes (Megaptera novaeangliae). Aquests animals, que es caracteritzen pels seus cants aquàtics i per la seva gran mida –poden arribar a fer 16 metres de llarg i pesar més de 35.000 kg–, migren per dos motius bàsics: menjar i aparellar-se.